Podcast De Becoming-psicocoaching

Com que cada vegada tenim més informació, més objectes, més de tot... també és més fàcil distreure’s que centrar la nostra atenció en el que hem de fer. Fas llistes, planifiques, fas coses pendents però no les que has de fer i acabes distraient-te i procrastinant, et sona?

Normalment sempre associem la intel·ligència en llestos o tontos, en els que treien bones notes a l’escola i els que no. I cada cop tenim més clar que no hi ha una sola intel·ligència sinó que n’hi ha moltes!

A vegades ens creem objectius que considerem importants per ser feliços: un lloc de treball específic, un cotxe X, una casa a un cert lloc o d’una mida específica... I tenim aquest objectiu en ment com a destí final que ens farà feliç un cop ho haguem aconseguit.

Temps enrere ja deia que prendre decisions és difícil perquè sempre volem prendre la decisió correcta. I llegint un article de Psicosupervivencia, no podia deixar de donar-li la raó quan deia que prendre decisions importants és fàcil si assumim que no encertarem. Si, exacte. Si tenim clar que no prendrem la decisió correcta, per començar, ens traiem pressió.

Amb les xarxes socials sembla que s’hagi accentuat el fet que haguem de fer un munt de coses sense parar. Com més activitats fem, millor i si les podem publicar, encara més. Fins i tot en va sorgir un nom: l’actitud FOMO, la por a perdre’s qualsevol ocasió social. Però passar-se el dia fent activitats fora de casa pot arribar a ser esgotador. Arriba el diumenge i al vespre i estàs més cansat que quan vas arribar el divendres a casa. Per això, cada cop més s’està posant de moda el “nesting”.

Passar a l’acció és la gran assignatura pendent. Molts de nosaltres sabem el que hem de fer per aconseguir el que volem però fer el primer pas (o el tercer, que a vegades és el que costa més) és el que no acabem de posar en pràctica. Per això, una manera per ajudar-te a passar a l’acció és avaluant les teves accions durant un mes. Com? Mesurant el progrés a través de les accions diàries.

Recordo quan tenia 15 anys que un dels meus objectius era ser feliç. Em pensava que era un destí, que necessitava X o fer Y per arribar un dia a ser feliç. Anys més tard per això, vaig descobrir que ser feliç no era un destí, era un camí. I això m’ho va recordar una xerrada sobre biodescodificació que vaig anar aquesta setmana i em va cridar l’atenció una frase que ens van dir..

Segurament has sentit parlar de les diferents funcions de l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre del nostre cervell. L’esquerre és el lògic i el dret és el creatiu. Doncs bé, el nostre hemisferi esquerre és el que s’encarrega de donar voltes a les coses, de les emocions negatives,.. bé, de fer de mono: saltar d’un pensament a l’altre, sempre activa, fent el que li dóna la gana... Això és la ment de mono.

És curiós com a vegades, el que ens envolta està connectat i et van apareixent les mateixes coses una vegada rere l’altra (i no són les cookies de google). Aquesta setmana m’ha passat vàries vegades amb aquest tema (aquí, aquí, aquí i aquí) així que m’he animat a parlar-ne.

Quan ens trobem en una situació difícil o complicada, a vegades és difícil mantenir la calma i deixar de pensar en tot el que pot anar malament. Per això, en aquests moments és quan és més important tenir les eines per afrontar situacions difícil amb calma i serenitat.

Ets dels que cada diumenge vas a dinar a casa els pares o dels sogres encara que no et vingui gens de gust perquè és el que toca? O has hagut de quedar-te a casa per què a la teva parella no li venia de gust sortir, encara que a tu si? O has hagut de quedar amb un amic perquè tenia problemes amorosos encara que no en tinguessis cap ganes? Moltes vegades ens sentim "responsables" dels nostres pares, amics, germans... i ens acabem auto imposant obligacions i missions que ens poden arribar a enverinar.

Prendre decisions no és fàcil. Sempre volem prendre la decisió correcta i no ens volem equivocar. Si la decisió és molt important, ens podem arribar a bloquejar i no prendre’n cap deixant passar el temps. Lamentablement, no prendre cap decisió també és prendre’n una.

Molts dels motius pels quals som infeliços, estan relacionats amb les nostres creences. Son creences que aprenem de petits, que ens han dit a l’escola, a la família, que hem vist a la televisió... Són acceptades socialment i ens les creiem pel simple fet que són vox populi.

Un cop tens clar quins són els teus objectius és hora de passar a l’acció. Com? Amb el pla d’acció. Un pla d’acció és planificar en el temps. La manera més fàcil de fer-ho és de manera lineal representant el passat i el futur.

Quan parles d’afirmacions sembla que parlis d’alguna cosa estranya però una afirmació no és més que una frase. Una frase escrita correctament que té certa força per a tu, un significat que et genera certes emocions positives.

A hores d’ara ja hauries de tenir almenys un propòsit fet, si ets dels que es fa propòsits, és clar. I bé, ja n’hem parlat de com fer propòsits, així que avui intentarem que sigui més fàcil que els aconsegueixis.

i no heu llegit Victus i teniu intenció de fer-ho, no seguiu llegint perquè faré un Spoiler del final! Doncs bé, un cop avisats... aquesta setmana passada vaig acabar el llibre de Victus i des de llavors he estat pensant en “la paraula” que el personatge, el Martí, es passa tot el llibre buscant. Al final, després de més de 500 pàgines, Villarroel li diu:

Si mai t’has preguntat si és necessària la intel.ligència, les habilitats o tenir uns bons contactes, sembla ser que la millor predicció d’una carrera professional d’èxit és la motivació. Ni la intel.ligència, ni el salari ni les teves qualitats.

No t’ha passat mai que quan vols una cosa amb moltes moltes moltes ganes no acabes de tenir-ho mai?? I que quan al final ho deixes per perdut, llavors apareix? No em posaré a discutir si és el destí que és capritxós però si que tinc clar que la nostra actitud afecta molt amb les coses que ens passen. Així, quan estem desitjant alguna cosa amb molta intensitat, les nostres emocions estan relacionades amb la impaciència, el nerviosisme, ansietat, angoixa,...

Sobre pensar és molt habitual, sobretot en persones perfeccionistes o amb ansietat,... És un pensament obsessiu que es repeteix i es va rumiant un cop rere l’altre...