Via Lliure - Il·lustres Execrables

General Patton

Yukio Mishima

Ike Turner

Avui el Malcolm Otero i el Santi Giménez, ens parlaran d'un autèntic monstre: Ike Turner, un maltractador, un home perillós, un explotador i un dels cocaïnòmans més grans de Los Angeles.

Mao Zedong

Mao Zedong

Aristòtil Onassis

Hugh Hefner

Santiago Bernabeu

Santiago Bernabeu

John Paul Getty

Duquessa d'Alba

Charles Manson

Lou Reed

Per primera vegada, pel preu d’un execrable, en Santi Giménez i en Malcolm Otero ens faran dos. O més ben dit, dues. Si teniu algun familiar a qui no suporteu, estigueu tranquils, que ni de bon tros arribareu a odiar-lo tant com es van arribar a odiar i destripar aquestes dues germanes que van ser dos dels símbols del cinema de l’era daurada de Hollywood. Dues actrius que des de ben petites van competir per tot, per tenir l’atenció del seus pares, pels nois de l’institut, per treure’s els nòvios, pels millors papers a les pel•licules i també per veure quina de les dues es moria abans. Agafeu les crispetes que arriba un veritable tractat d’enveja i mala bava familiar. Amb tots vostès... Jean de Beuvoir de Havilland, més coneguda com Jean Fontaine, i la seva germana Lady Olivia de Havilland.

Sovint en Santi Giménez i en Malcolm Otero parlen de personatges a qui admiren, però traient-ne els draps bruts. Gent que indubtablement ha fet molt per la humanitat, però amb una cara fosca. No és el cas d’avui. Avui se centraran en un veritable miserable amb majúscules. Un assassí despietat que va explotar tot un poble, però que tot i això, al seu país segueix tenint cert predicament amb estàtues pel carrer, museus al seu nom i parcs dedicats. Una persona, que tal com afirma el sempre ponderat Mario Vargas Llosa és una “injusticia que no figuri al costat de Hitler i Stalin com un dels criminals polítics més sanguinaris de l’era moderna”. Una persona cobdiciosa, cruel, psicòpata, sàdica, mal pare, mal marit, sexualment pervers, agressiu i sense cap empatia o rastre d’humanitat. Una mala bèstia que va ser el responsable directe d’un genocidi que va liquidar entre 5 i 8 milions de persones, tot i que algunes fonts arriben a parlar de atenció 12 milions. Entra a la sala Leopold Louis Philippe Marie Victor de Sa

En Giménez i l'Otero donen un cop de dreta a uns dels tipus que va inspirar una de les millors pel•lícules de Martin Scorsese, que va fer que Robert de Niro guanyés el segon Oscar i després fes coses com 'Los padres de ella'. Un home que va ser una estrella de la boxa i campió mundial dels pesos mitjans. Prepareu-vos que deixaran K.O. un gran de l'esport que es va convertir en comediant i en una icona popular, però també en un maltractador, violador, trampós, mafiós i cruel. Compte, que caurà a la lona Giacobbe La Motta, més conegut com Jake LaMotta o molt més conegut com Toro Salvatge.

Entra en el club dels execrables un artista total. Músic, poeta, agitador cultural… el símbol per excel•lència de la rebel•lió juvenil que, a sobre, es convertirà en un mite a causa de la seva mort prematura. A més, tota una icona sexual. Vist d’aquesta manera, parlem d’un home realment il•lustre i admirable, però que també tenia una part molt fosca, una cara B que va ser definida, ras i curt, per Ray Manzarek, el seu company als The Doors, com un “borratxo degenerat”. I és que parlem de la típica persona que és suportable fins que es pren dues copes, tot i que en el cas que ens ocupa parlaríem d’ampolles d’otto i altres estupefaents, i es posa violent, pesat, desagradable i exhibicionista. El típic borratxo pesat que hi ha en cada festa. Amb tots vosaltres... James Douglas Morrison, Jim Morrison, el Rei llangardaix!

Després de tantes queixes per no complir amb la paritat de sexes, en Santi Giménez i en Malcolm Otero s'esquincen les vestidures amb una de les dones més importants del segle XX, una pionera que va revolucionar la manera de vestir de la dona i va contribuir a modernitzar el seu paper a la societat. Una dona que va trencar motlles i que va passar de la pobresa absoluta a ser una de les grans fortunes d'Europa. No en va, és la autora de la frase “el luxe és una necessitat que hom té quan ja no té necessitats”. Agafem les tisores i fem saltar les costures d’una dona tirànica, solitària, perfeccionista, ambiciosa, amb més mala llet que Luis Enrique, exigent, racista i homòfoba. Amb tots vostès... Gabrielle Bonheur Chanel, més coneguda com a Coco Chanel.

El 20 d’agost va morir a Las Vegas Jerry Lewis. Actor mundialment reconegut i que a sobre forma part del paisatge infantil de molta gent. L’endemà de la seva mort, els obituaris de tots els diaris del món van lloar la seva figura, van parlar del seu humanisme, del suport als més desvalguts, els crítics de cinema el van posar pels núvols i tothom estava molt trist, com si haguessin estan veient pel•licules seves fins abans d’ahir. En Santi Giménez i en Malcolm Otero han regirat la seva vida i han descobert un egocèntric, feixista, homòfob, insuportable, egomaníac, pesseter i cregut. Senyores i senyors, amb tots vostès... Joseph Levitch, conegut com a Jerry Lewis!