Els Viatgers De La Gran Anaconda

"El que és nou és poderós i inspirador. És com tornar a ser un nen o com enamorar-te del món". Aquesta convicció ha guiat la fotògrafa Itxaso Zúñiga en els seus viatges arreu. Durant anys ha recorregut el planeta intentant transmetre un univers de sensacions captades amb la seva càmera, en moments i llocs inesperats: cirerers florits, taques de color, tires de banderoles d'oració tremoloses pel vent de les alçades, trobades inesperades, ombres, moviment, possibilitats... Cada viatge obre un feix d'opcions per experimentar per un mateix. Amb els anys, Itxaso Zúñiga ha après a sentir-se còmoda amb allò que li era ignot, cada cop que es despertava en un indret nou del qual ho desconeixia gairebé tot. I ha fotografiat quan creia que l'instant que vivia estava a punt de desaparèixer. "No és el món que veus, sinó com te'l mires", diu. I ella se l'ha mirat a través de l'objectiu de la seva càmera. "The Journey", amb Itxaso Zúñiga, fotògrafa.

Bangladesh té encara no set cops l'extensió de Catalunya... i uns set-cents rius dispersos pel territori. És un món d'aigua. Característica que s'accentua amb l'arribada de les pluges monsòniques, que poden arribar a inundar entre una tercera i una cinquena part més de la terra. La natura a Bangladesh crea i destrueix territori constantment, sobretot als rius. Allà sorgeixen illes temporals, perquè també poden desaparèixer. Algunes per sempre, unes altres durant setmanes o mesos, i fins i tot n'hi ha hagut que han reaparegut després de dècades. És un ecosistema en canvi constant que obliga els seus habitants a fer una vida sotmesa del tot als capritxos de la natura. Una vida al límit. I si mirem al futur, les coses no són millors. L'IPCC, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, ha pronosticat que una quarta part de la superfície de Bangladesh podria desaparèixer sota el mar abans de l'any 2050. Bangladesh: crònica d'un país oblidat, amb el periodista Igor Barbero.

Immersió nocturna amb rajades gegants. Probablement una de les experiències més emocionants que és possible viure en el nostre planeta. A l'espai "Viatges per la història", amb Jordi Canal-Soler, periodista de viatges. "Hawaii, de volcans i deesses". L'experiència i el cost de viure vora el Kilauea, un dels volcans més actius del món, sotmesos als capricis de la deessa Pelé. A l'espai "La mirada de l'Anaconda". "Love hotel". L'experiència d'allotjar-se en un love hotel del Japó, un establiment tan característic del país com els hotels càpsula i utilitzat quotidianament amb naturalitat per tota mena de persones. Narrat en primera persona per l'escriptor i viatger, Josep Maria Romero. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". "Idiòfons". El lingüista David Valls ens introdueix en el món dels idiòfons, paraules que descriuen una idea o un concepte, a través del so. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda".

Quan una persona mor en alguna de les comunitats ifugao del nord de l'illa de Luzón, a les Filipines es fa una festa. S'asseu al difunt en una cadira, cobert per un llençol blanc, i durant dos o tres dies la família i els amics celebren els rituals preceptius al seu voltant, sacrifici d'algun porc o d'alguna gallina i ingesta de cervesa, incloses. Si bé ara, l'enterrament ja no consisteix amb deixar penjat el taüt del difunt d'un penya-segat. Filipines és una de les últimes fronteres en vies de ser descoberta... per viatgers d'aquí. Però no és fàcil, l'arxipèlag te més de set mil illes de les quals només unes dues mil estan habitades de forma permanent. Quan el periodista Ramón Vilaró va aterrar a Filipines fa uns quants anys, una cosa li va quedar clara: el país que contemplava era espectacular. Tornar-hi era d'obligat compliment. Vilaró va complir i Filipines ha estat una constant en la seva vida. Tant que n'ha publicat un llibre: "Mabuhay, benvinguts a les Filipines". Viatgem a Filipines, amb el periodista

Sudan del Sud. Aquest és el país més nou del món amb la gent, probablement, menys contaminada per la civilització occidental. Passarem per Toposa, Gie o Larim, on fan vida despullats. És un país de gegants on les dones dels pobles dinka, nuer o mundari fan de mitjana 1,85 m d'alçada i els homes freguen els dos metres. Un viatge a la terra de la gent nua, amb l'antropòleg i viatger Joan Riera. Amb el viatger de la Gran Anaconda en marxa, J. M. Romero viatja fins a la ciutat utòpica d'Auroville, a l'Índia, i rememora una pàgina transcendental de la seva vida. A la secció "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" amb Josep Maria Romero, viatger i escriptor.

"L'enigma Diatlov". Aquesta és la història d'un viatge i d'una terra al bell mig dels Urals, hàbitat dels mansis, un dels primers pobles de Sibèria, i que conté un misteri irresolt. En parlem amb Josep Lluís Alay, professor d'Història d'Àsia de la UB, a l'espai "Pobles d'Àsia". "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" passeja pel centre comercial més luxós de Bangkok, Siam Paragon, i ens descobreix algunes de les sorpreses que amaga. A la secció "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", amb Josep Maria Romero, viatger i escriptor. I de cara a l'estiu descobrim els camins de ronda amb l'escriptor, pedagog i excursionista Joan Portell. Ens fixem en els camins de ronda menys transitats. A l'espai "Camins de casa".

L'investigador Jofre Rocabert va viatjar al "país dels tractors", amb la curiositat de saber com era el lloc on es va acabar la Unió Soviètica. Perquè va ser allà on es va firmar el Tractat Bialowieza que certificava la dissolució definitiva de l'URSS. En Jofre va entrar a Bielorússia en tren. I no va decebre'l. També ens arribem a Ladakh, on el viatger de la Gran Anaconda J. M. Romero rememora un viatge gairebé iniciàtic. Corria l'any 1976, i aquell antic regne himalaià era tot just obert als estrangers. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". A l'espai "La mirada de l'Anaconda". "Eswatini". Aquest és el nou nom de Swazilàndia, un petit país atrapat entre Sud-àfrica i Moçambic. L'illa Robinson Crusoe forma part de l'arxipèlag de Juan Fernández, a Xile. I com tantes d'altres amaga una història insòlita. A l'espai "Illes remotes".

Els anys 40-50 del segle XX, els nord-catalans van prendre una decisió que va acabar afectant per sempre el mapa lingüístic d'aquelles contrades: van decidir, majoritàriament, deixar de transmetre la llengua als seus fills i parlar-los en francès. La decisió va suposar una interrupció, un tall del que havia estat un fet continu durant els últims mil anys: la transmissió del català. Al darrere d'aquell propòsit s'hi amagaven les dures polítiques d'un estat per imposar el francès en tots els territoris sota el seu control, fet que venia de lluny i que portava implícita la prohibició de les altres llengües. En aquest sentit, David Valls, lingüista, recorda les paraules del rei Lluís XIV, el monarca absolutista que va subscriure la partició del territori català. El Rei Sol va arribar a dir: "L'ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa." El català de la Catalunya Nord, amb el lingüista David Valls. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda".

Pels maoris d'Aotearoa, Nova Zelanda, el tatuatge de la cara, "moko", és un carnet d'identitat, una mena de passaport que els garanteix el trànsit a l'eternitat. A les illes Marqueses, hi havia pobles en els quals els tatuatges no acabaven mai. Arribaven a quedar del tot negres de la tinta injectada a la pell. I a Etiòpia, els dizi es tatuaven amb herbes corrosives que destruïen l'epidermis. Joana Catot fa anys que viatja per trobar tatuatges, pobles que es tatuen o per trobar les eines que fan servir. Ha compartit secrets amb els pigmeus baka del Camerun, els matsés de l'Amazònia, els rabaris de Gujarat i amb els mestres tatuadors de Birmània, que són astròlegs. És un llarg periple per les pells del planeta. Viatjant per la pell, amb Joana Catot, tatuadora. També farem una passejada per la zona de Xangai que havia estat sota domini francès. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".

En aquest capítol del programa parlem amb l'escriptor, editor i especialista en història i antropologia de les religions, Agustí Pàniker, ens introdueix en el món dels Xamans, aquests homes i dones intermediaris entre l'univers dels humans i el dels esperits. A l'espai "El somnis de Shitala". També a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" us explicarem coses de "El lotus blau". Inspirat en el còmic homònim de Tintin el viatger i escriptor, Josep María Romero, ressegueix les passes del petit reporter belga per Shanghai. Viatgem fins a Somàlia. Vet aquí la història d'un estat fallit de l'Àfrica oriental. A càrrec del viatger, periodista i escriptor, Sergi Ramis. A l'espai "Geografies". Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".

Descobrim alguns dels tresors de Gabon, a l'Àfrica, com els parcs nacionals de Luango i Lalopé, de la mà del conservacionista i viatger Xavier Surinyach. L'aventurer explica com ha resseguit l'ombra de l'elefant de selva, ha contemplat la dansa de les balenes geperudes i ha cercat hipopòtams practicant surf vora la costa. També ha passat per la capital, Libreville, la ciutat amb el consum de "champagne" per càpita més elevat del món. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".

Torna amb nosaltres l'antropòleg i especialista en l'Àrtic Francesc Bailón amb noves vivències a Groenlàndia. Es tracta d'històries que s'expliquen entre els inuit groenlandesos, a l'espai "Pobles de l'Àrtic". En Josep Maria Romero ens introdueix, en un nou relat, a la proliferació de les clíniques de cirurgia plàstica a Tailàndia. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Farem "Literatura de viatges". El viatger, escriptor i editor Enric Soler ens proposta quatre lectures per fruir del món. A l'espai "Rius de tinta". Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".

Una nova etapa del periple marítim dels navegants Laura Alameda i Joan Antoni Afonso. A l'espai "Cinc anys sense mitjons". Superat l'estret de la Sonda, entre Java i Sumatra, a Indonèsia, la navegació amaga perills inimaginables. Els nostres navegants s'acosten a Singapur i a l'estret del mateix nom, el lloc del món amb més trànsit de grans mercants. N'hi ha tants que cal navegar fent ziga-zagues per esquivar-los. També anirem a un petit territori a la regió italiana de la Ligúria, a Seborga, que es va autodeclarar independent... però no va obtenir reconeixement de ningú. Amb el periodista, editor i viatger Sergi Ramis a l'espai "Geografies". Anirem de botigues xineses. Una visita als peculiars comerços xinesos d'Àsia i els rars productes que s'hi venen. Amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Descobrim els Nukaks del Guaviare, Colòmbia. Aquest poble de selva afronta amb idees imaginatives l'amenaça de la seva pròpia extinció. A l'espai de noticies

El viatger i cosmòleg Andreu Ariño completa el relat de la seva volta al món observant les persones i les estrelles. Somiant viatjar a les terres més llunyanes, s'imaginava com seria viure als antípodes, a Nova Zelanda. "Jo he anat al poble més allunyat del meu poble", afirma ara. I també a molts altres llocs. A Papua Nova Guinea, va saber d'un llogarret de caçadors de cocodrils. A Austràlia, el va rebre una amiga que caminava descalça pel carrer. I a Xile va saber d'un poble que es deia "Peor es nada".

Quan el navegant anglès George Vancouver va passar per Hawaii va regalar un estol de vaques al rei Kamehameha. El monarca va quedar astorat. Eren els animals més grossos que havia vist mai. I en no saber què fer-ne, va dictar un kapu, un tabú o prohibició, i va sacralitzar les vaques. No se les podia tocar, fer-los res dolent i molt menys matar. Sagrades com eren, les vaques van campar lliures com les seves germanes sagrades de l'Índia. Es van reproduir sense límit i es van escampar per les illes de l'arxipèlag. Però en alguns casos, fins i tot van esdevenir perilloses. De kapu i intocables, van convertir-se en una plaga. El futur de Hawaii depenia del seu control. La solució va venir des de Mèxic. Van ser cow-boys mexicans els que van ensenyar a muntar, cavalcar, marcar i enllaçar vaques als hawaians. Per això l'arxipèlag de les Hawaii és un dels estats amb més ranxos dels Estats Units. D'allà també són alguns dels millors cow-boys nord-americans. Cavalcant per Hawaii, a l'oest llunyà nord-americà, amb Jordi

Abans de viatjar a Hong Kong van anar a Singapur, a Malàisia, a Ceilan (ara Sri Lanka) i a Madagascar. I encara fins a les veïnes illes de la Reunió i Maurici. També havien recorregut l'Àfrica anglòfona, és a dir, la de l'est, amb Kenya i Tanganyika (després Tanzània). I s'havien endinsat una mica més al continent per recórrer Uganda. Viatjaven sempre a prop de les feres, aventureres com ells, i amb totes les atraccions ben emmagatzemades en vells carros de fusta. Al capdavall, els carros eren alhora el mitjà de transport i la llar. Des de molt antic, el Circ Històric Raluy ha tingut l'ànima nòmada i viatgera. També pionera. Quan van aterrar a l'illa de la Reunió la gent no sabia que era un "circ". Igual que a Madagascar, els malgaixos no n'havien vist mai cap. "Es tornaven bojos per entrar", recorda Carlos Raluy, un dels fundadors del circ. Igual que la gent de Kènia o Tanzània que es recargolaven i es tiraven per terra quan veien els pallassos. El Circ Històric Raluy, amb Carlos Raluy, fundador. Acompanya'n

Per als fijians el món queda molt lluny. "Tenim un mapa a casa de les illes del Pacífic sud", diu el periodista i reporter Lluís Crous. "És una mapa tot blau, amb uns piquets." No només el món els queda lluny als fijians; per a molts d'ells, fins i tot moure's d'una illa a l'altra de l'arxipèlag és una quimera. Les illes Fiji és un dels 14 estats insulars de l'oceà Pacífic. La majoria d'ells tan petits que no tenen capacitat per autoabastir-se, un problema que els obliga a dependre d'altres estats més grans com Austràlia o Nova Zelanda. Però no és l'únic problema, n'hi ha més. Per exemple, la carència d'aigua potable. "Tan maques com son aquestes platges", diu en Lluís, que hi ha viscut més d'un any, "i com és possible que no tinguem aigua per beure?". Les Fiji són, en efecte, un arxipèlag d'illes volcàniques enmig d'un mar de corall amb molts problemes i mancances. Però "seria absurd dir que no estàs de conya amb una palmera sobre el cap, estirat en una hamaca, la sorra blanca i el mar de color verd", recone

Les antigues cròniques javaneses parlen d'una erupció ciclòpia del volcà Krakatu. En el Pararaton o Llibre dels Reis s'afirma que la terra es va estremir i va sacsejar de manera convulsa pels rugits de la muntanya de foc. El cel s'il·luminà amb violents llampecs acompanyats de tempestes furibundes. Fins que, enmig d'un estrèpit formidable, la muntanya va esclatar en mil bocins i va desaparèixer engolida per la terra. Però el Krakatoa no havia mort. Uns segles després, es va tornar a despertar amb explosions enormes, acompanyades per fluxos piroclàstics, que van fer bullir l'aigua de mar, i per tsunamis. Quan es va dissipar el fum, el mar s'havia tornat a empassar la muntanya. De l'aigua només n'afloraven alguns cràters. Però del volcà en resta l'ànima, un fill, l'Anak Krakatu, que creix cinc metres cada any, i un cert flux d'energia negativa. Així ho van pressentir Laura Alameda i Joan Antoni Afonso quan van llançar l'àncora just al lloc que anys enrere va ocupar la gran muntanya.

Un llac ens queda imprès a la retina diferentment de l'ascens a un cim. No hi ha repte ni conquesta en l'excursió a un estanyol, ni desafiament. Tampoc hi ha competició de cap mena. Arribar-nos a un llac només comporta desig de bellesa, recerca d'un redós de pau, solitari, que ens faci sentir lluny de tot i ens acosti a la nostra essència. Gaudir de la contemplació d'un petit estany remot, amagat enmig de muntanyes, després d'una caminada, fa que una mena de calfred de benestar ens recorri el cos de dalt i baix. L'extrema immobilitat de l'aigua, si no hi bufa el vent, fa de la superfície llisa de l'estany talment un mirall. Els blaus o verds que reflecteix, en fan un safir o una maragda resplendent enmig de pics i rocams eixorcs. I les llegendes que s'expliquen acaben de farcir l'imaginari. La descoberta dels llacs incògnits del Pirineu, amb el senderista, escriptor i pedagog Joan Portell.

Nou fusos horaris separen la península de Txukotka de Moscou. A l'extrem oriental de Rússia, Txukotka és un món a part. Un territori remot i inhòspit on s'enregistren algunes de les temperatures més baixes del planeta. Per això la Unió Soviètica hi va situar alguns dels seus gulags, els camps secrets de treball i de càstig per als proscrits del règim. En aquest cas, dedicats a l'extracció d'or i plata al complex miner de La Coupole. Però llevat dels gulags, els txuktxis, els habitants originaris de la península, han viscut a Txukotka, al marge de tot, durant segles. Poca gent en sabia res, abans que Iuri Serguéievitx Ritkheu, figura de la literatura universal, escrivís "El darrer xaman txuktxi", conegut com "la Bíblia dels txuktxis". Es tracta d'una biografia novel·lada del seu avi, el xaman Mletkin, precedida d'un recull de les tradicions i llegendes d'aquest poble. Després va arribar el magnat rus, oligarca del petroli, Roman Abramóvitx, convertit en benefactor accidental d'aquesta gent mentre va ser govern