Informe Sala I Martín

L'economista Xavier Sala i Martín alerta de les conseqüències sobre la prohibició a les empreses tecnològiques nord-americanes de tenir relacions comercials amb el gegant asiàtic Huawei: "va més enllà de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i tindrà conseqüències molt greus". El professor de la Universitat Columbia assegura que les dues potències "s'estan jugant la supremacia econòmica, política i militar del segle XXI. Des que va caure el mur de Berlín, el món ha estat dominat per una sola potència, i ara de sobte, els americans s'han adonat que els xinesos els fan competència". La clau, per Sala i Martín, és tenir el control de la xarxa 5G, l'autopista del "big data". I Trump s'ha adonat que Xi Jinping els porta avantatge. "Anem cap a una nova guerra freda", conclou.

L'economista de capçalera d'"El matí de Catalunya Ràdio" creu que s'ha de treure una lliçó de la victòria de la candidatura independentista a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona: "la revolució de les petites empreses" en una institució dominada, fins ara, per l'establishment empresarial. Segons Xavier Sala i Martín, "l'ANC ha sabut aprofitar un buit: que fins ara ningú votava" en aquestes eleccions (a penes un 1% dels que ho poden fer). "Què passaria si els petits accionistes d'una companyia es posessin d'acord" per tombar decisions de les multinacionals?, es pregunta Sala i Martín. Això també podria passar al Barça, apunta. "Si t'organitzes pots acabar manant."

L'economista Xavier Sala i Martín alerta que l'economia europea no té xarxa de seguretat davant de futures recessions perquè els tipus d'interès estan a nivell zero. Ha dit que, quan pugin els tipus, "s'hauran de fer unes retallades brutals". I ha afegit: "Ara que les coses van bé, el govern espanyol hauria de guardar diners, però segurament se seguirà endeutant i això és un gravíssim error." Segons Sala i Martín, la clau són les pensions. Ha remarcat que la jubilació de la generació del "baby boom" genera un problema demogràfic per finançar aquestes prestacions. Cada vegada hi haurà més pensionistes i menys treballadors joves, i això farà que els avis "tinguin cada cop més poder" sobre els polítics.

Fa deu dies es van oficialitzar els contactes entre els dos principals bancs d'Alemanya, el Deutsche Bank i el Commerzbank, per negociar una possible fusió. Sala i Martín analitza aquesta situació i es pregunta "per què els alemanys volen tenir un banc més gran". L'economista català diu que a qui interessa aquesta operació és als polítics alemanys. I pronostica que els bancs aniran perdent negoci i cada vegada seran més petits. Per tant, aquesta gran fusió va "en contra del sentit de la història".

L'economista Xavier Sala i Martín explica la dificultat de viure a Veneçuela amb un IPC del 10.000% al mes. Diu que el govern veneçolà de Nicolás Maduro alimenta aquesta hiperinflació, perquè continua imprimint bitllets de bolívars a cost zero. Creu que les sancions dels Estats Units li faran molt mal, i pronostica que la Xina i Rússia deixaran caure Maduro quan ja no els interessi mantenir-lo al poder. Sobretot, si no els paga el deute que Veneçuela té amb aquests dos països.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia fa una analogia entre el conflicte de taxistes i els cotxes amb llicència VTC i el luddisme, una forma de protesta que va néixer el segle XIX en contra de la industrialització. "Els taxis no poden aturar el progrés tecnològic", afirma Xavier Sala i Martín, que critica les mesures que aquest sector vol per fer front a la competència dels vehicles de plataformes com Uber o Cabify. Sala i Martín parla des de Davos, on participa a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. "Em va fer por", diu, referint-se al discurs del nou president del Brasil, el populista Jair Bolsonaro, sobre el canvi climàtic: "Aquest senyor està disposat a tallar els arbres que calgui" al país de l'Amazones.

Donald Trump s'ha negat a firmar els pressupostos si no inclouen una partida per finançar el mur amb Mèxic. Què significa el 'shutdown' a l'administració dels Estats Units? I quines implicacions té per a la gent (tant treballadors com ciutadans) aquest tancament del govern? En parlem amb l'economista Xavier Sala i Martín, que avui fa el seu informe des de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio. Sala i Martín també analitza la figura de Trump i parla de l'alentiment econòmic mundial, sobretot a Europa, la Xina i el Japó, i del que implica la recent caiguda de la borsa als Estats Units.

No només per la protesta dels Armilles Grogues. França té un problema econòmic gruixut per l'elevat endeutament, que frega gairebé el 100% del PIB, com Espanya. Xavier Sala i Martín entén que la popularitat d'Emmanuel Macron hagi baixat tant. Entre altres coses, perquè inicialment va menysprear aquest moviment, que demana congelar l'ecotaxa sobre els carburants. L'economista diu, però, que un dels premis Nobel d'Economia d'aquest any, William Nordhaus, està d'acord amb Macron, de gravar fiscalment les emissions contaminants. Nordhaus ha guanyat el premi per la seva teoria sobre l'impacte del creixement econòmic en el canvi climàtic. Sala i Martín també celebra l'altre Nobel d'Economia, Paul Romer, per la seva teoria sobre l'economia de les idees, que és el camp d'investigació econòmica, precisament, del professor de la Universitat Colúmbia.

El govern de Pedro Sánchez té el seu ministre d'Exteriors, Josep Borrell, contra les cordes amb múltiples peticions de dimissió per la multa de 30.000 euros que li ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per una infracció "molt greu" en haver fet ús d'informació privilegiada. En parlem amb Xavier Sala i Martín en el seu "Informe econòmic".

Avui, parlem amb l'economista Xavier Sala i Marín de la relació entre el poder financer i el poder polític, arran de l'enrenou del Suprem sobre l'impost de les hipoteques i el decret llei del govern Sánchez, que trasllada el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats del client al bancs. Segons Sala i Martín, "Pedro Sánchez i el seu govern no han estudiat economia perquè els impostos els paguen qui decideixen els mercats". També ha dit que els bancs tenen un enorme poder i que les entitats financeres "van invertir d'una manera boja perquè, en el fons, sabien que les rescatarien".

Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia i professor a la Universitat Colúmbia de Nova York, parla d'aquest projecte de pressupostos per al 2019 i també l'augment del salari mínim interprofessional fins als 900 euros en 14 pagues. També ens comenta el tema de la fuga de dipòsits després de l'1-O i les pressions polítiques que hi va haver.

En el seu "Informe econòmic", l'economista Xavier Sala i Martín parla de la importància de tenir bones infraestructures per a l'economia. Sala i Martín ha dit que "sobre el paper, Espanya té enormes infraestructures, però que no serveixen per a res". I ha afegit: "Les infraestructures s'han de crear de manera intel·ligent." Sala i Martín conclou: "Fer les infraestructures pel simple fet de fer-les no garanteix que després vingui el negoci."

El professor de la Universitat Colúmbia assegura que el discurs econòmic catastrofista pel referèndum d'independència de fa un any s'ha evidenciat que era "una grandíssima farsa". Xavier Sala i Martín argumenta que "l'impacte econòmic real i fins i tot el fiscal" ha estat gairebé nul. Ho afirma l'endemà que la Generalitat ha tret un informe sobre el trasllat de les seus de 2.500 empreses fora de Catalunya els últims 10 mesos. "Si mirem el dia a dia, no ha canviat res: tots els treballadors i les activitats continuen a Catalunya" malgrat el canvi dels domicilis socials. Sala i Martín també treu lliçons dels 10 anys de la crisi de Lehman Brothers: "Si alguna cosa hem après és que els americans tenien raó, i amb més dèficit se'n van sortir bé de la crisi. Europa, no, amb l'austeritat de Merkel". L'altra gran lliçó, segons l'economista, és "l'enorme poder polític de les entitats financeres: els governs prefereixen que caiguin empreses que rescatar bancs. Els bancs són com deus".

L'economista Xavier Sala i Martín deixa al descobert què hi ha al darrere del lema "Amèrica primer", la política proteccionista que impulsa Trump des de la Casa Blanca. El professor de la Universitat de Columbia també analitza la fi de la intervenció financera sobre Grècia, el rescat econòmic més gran de la història moderna que, després de vuit anys de reformes, privatitzacions i d'una injecció de 289.000 milions d'euros, deixa un país amb un milió més d'aturats i amb un estat del benestar retallat.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que el preu del petroli no serà tan determinant per a l'economia d'aquí a uns anys com ho és ara, perquè les noves tecnologies n'estan abaratint l'extracció i perquè cada vegada tenen més sortida les energies alternatives. "L'any 1974, quan hi va haver la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, el preu del petroli era fonamental. Ara, quan puja la gasolina hi ha un repunt de la inflació, però l'efecte no és devastador, com abans". El professor de la Universitat Colúmbia també parla del Mundial de futbol de Rússia i de la geopolítica que envolta l'esdeveniment, i de l'estratègia de Donald Trump després de carregar contra el Canadà i la UE a l'última reunió del G7. I avisa que Europa s'equivocarà si respon amb més aranzels al proteccionisme de Trump, perquè això ho acabaran pagant els ciutadans de la UE. "Si els americans es tiren un tret al peu, el millor que pots fer és riure, no tirar-te'n tu un altre."

Per què magnats russos, nord-americans, xinesos i xeics àrabs inverteixen en futbol europeu? És per fer negoci, o per guanyar prestigi? El professor de la Universitat Colúmbia respon aquesta i altres qüestions sobre el finançament dels clubs i l'impacte d'aquest sector sobre l'economia. "Qui entri al món del futbol pensant-se que es farà ric s'emportarà un desengany", sentencia Xavier Sala i Martín. "Els beneficis dels clubs acaben sent zero, perquè els ingressos acaben servint per pagar els sous dels jugadors i els traspassos." Sala i Martín també explica per què la Premier League anglesa té més competència, gràcies a un repartiment més equitatiu dels drets televisius dels partits.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia adverteix que la polèmica pel màster en Dret Públic de la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes no fa mal només, a la Universitat Rey Juan Carlos, sinó a totes les universitats espanyoles. Xavier Sala i Martín alerta que el ressò mediàtic mundial del cas afecta el prestigi de tots els títols acadèmics a l'estat espanyol. "Trobo a faltar una resposta contundent de tots els rectors d'universitats espanyoles". Sala i Martín també parla del declivi dels grans centres comercials als Estats Units, sobretot, per l'auge del consum en línia. Posa d'exemple la fallida de la multinacional de joguines Toys'r'us, i afirma que tot el negoci d'intermediació acabarà desapareixent, perquè els consumidors ho poden trobar més barat a internet. I per trobar una atenció personalitzada, van a la botiga física. Quan no la troben, com en el cas de Toys'r'us, busquen alternatives.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia creu que l'espiral d'imposició d'aranzels entre els Estats Units i la Xina pot acabar generant una nova crisi econòmica global. "L'Organitzacio Mundial del Comerç i totes les persones intel·ligents del planeta hi estan en contra. Només hi estan a favor els psicòpates d'extrema dreta, com Trump, o l'extrema esquerra". Segons Xavier Sala i Martín, les mesures proteccionistes del president nord-americà responen a arguments de racionalitat política i no econòmica. "S'està pagant un preu perquè unes quantes empreses ineficients de l'acer als Estats Units puguin sobreviure, en els estats que van donar la victòria a Trump".

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que si els homes tenen més posicions de poder a l'empresa i sous més alts és, entre altres raons, perquè les dones decideixen tenir fills. "Les empreses acaben penalitzant les treballadores abans que surtin del mercat laboral temporalment, fins i tot abans de saber si volen tenir fills". El Dia internacional de la Dona, Xavier Sala i Martín argumenta que si les dones treballen menys hores que els homes i cobren menys és perquè són mares. Fan menys hores extra, tenen menys complements salarials i moltes fan reducció de jornada per tenir cura de la família. Compara el comportament de les noies joves en tribus masclistes com els massais de Kènia i les tribus matriarcals dels khasi a l'Índia per explicar que les societats occidentals s'assemblen més als massais que als khasi. També parlem de la publicació del seu llibre "La invasió dels robots" basat en la segona temporada de la sèrie de TV3 "Economia en colors".

Després de l'elecció de Luis de Guindos com a vicepresident del Banc Central Europeu per part de l'Eurogrup, Xavier Sala i Martín posa en qüestió la neutralitat de l'encara ministre d'Economia. "Què farà el senyor De Guindos quan el truqui Rajoy per demanar-li tipus d'interès més baixos?", es pregunta. L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que la tria de De Guindos és producte d'interessos i equilibris polítics a la UE. Angela Merkel vol que la presidència del BCE estigui en mans d'un alemany, i la proposta del ministre espanyol respon a un "canvi de cromos: demostra que Europa no és una democràcia, sinó una 'despatxocràcia'."