Informe Sala I Martín

L'economista Xavier Sala i Martín desconfia dels models econòmics que proposen els dos candidats a la presidència dels Estats Units, Hillary Clinton i Donald Trump. "Tots dos són dolents". El professor de la Universitat Columbia desgrana l'informe de Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial, que s'acaba de publicar, i del qual n'és autor. Espanya ocupa el lloc 32 de 138 països en termes de competitivitat. També aborda l'efecte de la firma de la pau amb les FARC a Colòmbia, país que ha visitat recentment.

Encetem temporada de l'"Informe Sala-i-Martín" i analitzem la sanció que la Comissió Europea ha imposat a Apple i a Irlanda per evasió fiscal i parlem també de... castells!! El professor de Columbia no s'ha volgut perdre la diada de Sant Fèlix. La sanció europea, segons el col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, és un error, en primer lloc perquè Apple es va acollir a la legalitat que li oferia el govern irlandès i en segon lloc perquè considera que l'ofensiva generarà més evasió i no aprofita l'opció de potenciar la cooperació internacional.

L'economista de la Universitat Colúmbia analitza els escenaris oberts arran del triomf del Brexit al referèndum del Regne Unit. Segons Sala i Martín, la Unió Europea necessita urgentment reformar-se si no vol que augmenti aquest sentiment de ràbia cap a les seves institucions. Ara, la solució -diu- no passa per castigar el Regne Unit, sinó per abordar amb intel·ligència els canvis imprescindibles per democratitzar els òrgans de decisió de la UE.

Xavier Sala i Martín interpreta el que pot suposar per a Catalunya que la Generalitat funcioni amb els pressupostos prorrogats de l'any passat, després del no de la CUP al projecte del 2016. A més, l'economista de la Universitat Colúmbia analitza les campanyes a favor i en contra de la permanència del Regne Unit a la Unió Europea

Sala i Martín analitza la incidència del futbol en el creixement econòmic. En el cas de la Premier League subratlla que el repte és capitalitzar la gran inversió que han fet fins ara els clubs, amb uns resultats esportius millors.

El professor Sala i Martín alerta que el món ha entrat en una dinàmica, no de recessió, però sí d'alarma. Argumenta que els estímuls que l'any passat feien créixer el PIB han anat desapareixent i hi ha diversos focus d'incertesa que obliguen a ser més cauts.

El professor Sala i Martín subratlla els desequilibris imposats pel govern central a les comunitats autònomes en els objectius de dèficit públic. També s'ha referit a l'escàndol dels anomenats "papers de Panamà" preguntant-se per què hi ha lleis que permeten l'existència de paradisos fiscals.

El professor Sala i Martín enumera 3 característiques dels paradisos fiscals: impostos anormalment baixos, secret bancari (a diferents nivells) i una regulació i supervisió fiscals més aviat laxes. Subratlla que als paradisos fiscals també s'hi veuen diferents tipus d'evasió d'impostos: d'una banda, els obtinguts a través d'activitats legals i, de l'altra, els aconseguits amb negocis il·legals. El professor de la UPF i Colúmbia detalla també les diferències entre evasió i elusió d'impostos.

Xavier Sala i Martín alerta que una eventual sortida britànica de la UE pot causar més perjudicis a la resta d'Estats membres que no pas al mateix Regne Unit. El professor de la UPF i de la Universitat de Columbia adverteix sobre el risc que comporta per Europa aquesta hipotètica sortida, sobretot en l'àmbit financer. No descarta que en aquest cas acabin desapareixent els principals centres financers europeus -inclòs el de la City de Londres- en benefici d'altres ja existents, com ara el de Dubai o Hong Kong.

Xavier Sala i Martín diu que "el món evoluciona amb les idees, però moltes d'aquestes idees no vénen de l'+D". Subratlla la necessitat d'una reforma del model educatiu que prepari les noves generacions per accedir a un mercat laboral on les persones hauran de competir cada cop més amb les màquines.

El professor Xavier Sala i Martín fa un repàs pels principals factors que desestabilitzen actualment els mercats financers internacionals. Els dubtes sobre la Xina, la moderació de la reactivació als Estats Units i l'estancament europeu, entre alguns dels principals motius de preocupació per l'economia global.

El professor de la UPF i la Universitat Columbia analitza el moment que travessa l'economia xinesa i els efectes que pot tenir a la resta del món. Diu que "els mercats, a la llarga, l'encerten (tanta gent tonta no hi ha, al món) però no sempre és així". Ara bé, Sala i Martín aclareix que no sabem si la situació al gegant asiàtic és tan greu per contagiar la resta del món. Alerta que el govern xinès s'ha equivocat en algunes de les mesures que ha imposat per evitar el col·lapse de les borses nacionals. Apunta que algunes d'aquestes mesures el que han fet és -contràriament al que buscaven- provocar més dubtes en els inversors. "Em sorprèn l'aura d'invencibilitat que es concedeix normalment als governs xinesos", diu Sala i Martín. Afegeix que el govern xinès és conscient que té un problema amb el seu model de creixement i que, com més posposin la seva reforma econòmica, més gran serà la caiguda.

Sala i Martín adverteix que "és una incògnita el ritme de pujada dels interessos als EUA", i es pregunta si "ho faran de cop fins al 4% o a poc a poc". En qualsevol cas, sí que té clar que si als Estats Units pugen els interessos i a Europa, no, el capital que busca rendiment anirà cap allà. Sobre els factors que influeixen les polítiques econòmiques, Sala i Martín també adverteix que "si el preu del petroli baixa, els països que el venen, pateixen". És el cas de l'Amèrica Llatina, on Espanya hi té interessos, recorda. En aquesta línia també sospesa que l'Aràbia Saudita podria estar abaixant el preu del petroli expressament per aturar el "fracking" dels Estats Units. I un últim apunt, un comentari sobre per què baixa la borsa. Diu que hi ha raons que poden ser racionals, i d'altres, i en el cas espanyol apunta que "és possible que Espanya no vagi tan bé com ens diuen".

El professor Sala i Martín ha volgut ampliar els guions del programa de TV3 "Economia en colors" i ho ha fet sobre el paper. Vuit capítols que repassen alguns dels conceptes bàsics d'una ciència que ell ha volgut fer comprensible i amena per a la gran audiència. La riquesa dels països, el món de les finances, els diners o l'ajuda al desenvolupament són algunes de les qüestions sobre les quals tracta ell llibre i que ha explicat a l'"Informe Sala i Martín".

El professor Sala i Martín alerta dels dubtes que planen, no només sobre la reactivació espanyola, sinó en general sobre l'economia mundial. Recorda que l'evolució positiva dels últims mesos s'ha donat en un context global molt favorable, però que no queda clar què passarà en els pròxims mesos, si l'actual conjuntura s'acaba. Diu que el govern espanyol hauria de preguntar-se sobre les estratègies que caldrà seguir en cas que això passi. Sala i Martín també ha fet un repàs de la situació a la Xina i de com l'evolució del seu PIB pot afectar el panorama econòmic internacional.

Coincidint amb una nova edició del Barcelona Meeting Point, Xavier Sala i Martín analitza la situació de l'economia espanyola postbombolla immobiliària. Apunta que el sector de la construcció s'està recuperant a poc a poc, però que no tornarà als nivells anteriors a la crisi i que -de fet - seria contraproduent que ho fes perquè, per anar bé, aquest sector no hauria de representar mai més del 4% del PIB estatal (recorda que en els millors temps va arribar al 15%). El professor Sala i Martín adverteix que l'actual preu baix del diner pot acabar convertint-se en una amenaça per a la recuperació mundial. Diu que el gran dilema ara és saber què s'ha de fer amb els tipus d'interès, tant als EUA com a la UE.

L'eficiència del mercat laboral, l'educació primària, la salut, les infraestructures... són alguns dels indicadors que serveixen per mesurar el nivell de competitivitat d'una economia. A l'"Informe Sala i Martín", el professor de la Universitat Colúmbia explica la metodologia que aplica en l'elaboració de l'Informe de Competitivitat Global en col·laboració amb el Fòrum Econòmic Mundial. Aquest informe avalua l'eficiència de 140 economies d'arreu del món, que equivalen al 98,3% del PIB mundial.

L'economista desmunta les tesis del governador del Banc d'Espanya sobre els riscos que comportaria la independència per a Catalunya i denuncia aquells que intenten manipular el vot de la gent a partir d'afirmacions d'aquesta mena. Sala i Martín subratlla que en economia el que compta són els fets i no les paraules, i recorda que les inversions estrangeres a Catalunya aquest any quintupliquen les del 2014 i són les més altes de la història. Això, segons ell, demostra que, contràriament al que afirmen algunes veus, les empreses confien plenament en l'economia catalana. També s'ha referit a les pensions, i ha advertit que l'estat espanyol està obligat per llei a pagar-les. I si deixa de fer-ho -diu Sala i Martín- "tranquils, perquè les pagarà el govern de la Generalitat".

Xavier Sala i Martín puntualitza que aquests serien uns ingressos que obtindria el país -no la Generalitat-, i que correspondrien a la presència de totes les institucions que ara són a Madrid o altres llocs de l'Estat, i que en cas d'independència s'haurien de crear aquí. L'economista contradiu així les tesis de Josep Borrell, que en el seu últim llibre redueix considerablement aquest dèficit fiscal. En relació amb si una Catalunya independent hauria o no d'assumir part del deute públic espanyol, Sala i Martín creu que finalment aquesta serà una qüestió que caldrà negociar. En qualsevol cas -subratlla- el que haguem d'assumir, en cas de negociació, sempre serà més avantatjós que el que pagaríem si ens quedéssim a Espanya.

El catedràtic d'Economia de la Universitat Colúmbia, Xavier Sala i Martín, creu que l'única opció que evitaria el desastre és un acord entre Grècia i els seus creditors. "Interessa a tothom que hi hagi acord", ha dit. L'economista ha advertit que l'alternativa seria desastrosa per a totes les parts i que, si Grècia vol anar pel seu compte, també haurà de fer retallades, i seran superiors a les que li demana Europa.