Comprimits Efervescents

Situada a pocs quilòmetres de Praga era una xicoteta població habitada per unes 500 persones. De totes elles només en van sobreviure 163. Hitler arrassà la població i no deixà un sol edifici en peu. Un 10 de juny, l’exèrcit nazi perpetrava sobre una menudeta població txeca una de les operacions de represàlia més terribles de la Segona Guerra Mundial, la massacre de Lidice.

Incòmodes, rústiques i doloroses, George Washington en va gastar un grapat, sobretot de fusta. No seria fins el segle XIX que l’aparició de nous materials permetria millorar exponencialment la funció dental de les persones. Sobretot, per a totes aquelles que, per diverses raons, havien perdut totes les peces. Un 9 de juny, Charles Graham patentava a Nova York, la dentadura postissa.

S’estima que tots els dies milions de persones es desplacen en tren per tot l’Índia. Ara fa 36 anys, les pèssimes condicions d’este transport unides a les creences dels seus habitants van constituir un còctel mortal. Un 8 de juny, un tren carregat fins a dalt de passatgers protagonitzava una de les majors tragèdies ferroviàries de la història en esquivar una vaca.

Amiga personal del propi Descartes, sempre va voler fer la seua i deixar les convencions socials per a qui se les creguera. Això, sent dona, fadrina i reina en el S XVII, representava una llosa de la que, de fet no s’alliberaria sense renunciar al tron. I va preferir llibertat a submissió, per molt reial que fora. Un 6 de maig, la reina Cristina de Suècia, farta de les obligacions i les exigències de la Cort abdicava en favor del seu cosí.

Excessiu, opulent i classista, però també un filó per a les arts de tota classe. Va posar en contacte 2 civilitzacions que vivien d’esquenes i es va convertir en un dels símbols de la Revolució Industrial. 3050 quilòmetres d’inspiració en 81 hores i mitja. Un 5 de maig efectuava el seu primer trajecte un ferrocarril llegendari, l’Orient Express.

I el dia es va fer nit i tot fou desconcert i temor. Els dos excèrcits deixaren les armes i s’afanyaren a buscar la pau fixant les fronteres dels seus territoris en la ribera del Riu Roig. Poques voltes en la història la superstició ha jugat un paper tan positiu. Un 28 de maig, una guerra d’anys entre els pobles de Medes i Lídia acabava abruptament gràcies a un eclipsi solar.

Una volta, encara que fóra qüestió de mesos, fou l’edifici més alt del planeta. Va créixer en plena depressió econòmica i formà part d’una de les més cèlebres competicions arquitectòniques de Nova York. Una competició que perdria, però poc importa això hui. Un 27 de maig s’inaugurava una de les millors mostres de l’arquitectura Art Déco americana, l’edifici Chrysler.

Winston Churchil va qualificar la situació com la major derrota militar en segles. I no anava desencaminat. En una ciutat a l’extrem nord de França havien quedat arraconats per l’exèrcit nazi més de 300 mil soldats aliats. I entre ells, bona part de la cúpula militar britànica. Un 26 de maig començava la missió de rescat més multitudinària de la Segona Guerra Mundial, l’Operació Dinamo.

Fou més terrible encara que el que va destrossar Gernika i que Picasso inmortalitzaria per a sempre. Per tant, potser estem parlant de l’atac aeri més cruent i devastador de tota la Guerra Civil. Moriren prop de 300 persones i milers quedaren malferides. Un 25 de maig, l’aviació feixista italiana atacava per sorpresa la ciutat d’Alacant.

En l’Europa adolorida per la guerra, que les ràdios i televisions públiques organitzaren alguna cosa en comú fou quasi un miracle. La idea bàsica era crear un festival musical on participaren les entitats associades i que poguera ser seguit en directe en tots els territoris. El Regne Unit, Àustria i Dinamarca no participarien per inscriure’s fora de termini. Un 24 de maig a Suïssa, 7 radiotelevisions públiques celebraren per primera volta, el festival d’Eurovisió.

Milions d’espectadors matinaren ansiosos de conéixer el final d’una història polièdrica que els havia llevat la son durant 5 anys. Què va passar realment amb els passatgers del vol Oceanic 815 entre Sidney i Los Angeles. Un sèrie que obriria una nova era era en el món de la producció per a televisió. Un 23 de maig, i en difusió simultània en 57 països, s’emetia el capítol final de ‘Lost’.

Podien haver tocat la la superfície lunar en aquella mateixa missió, però la NASA va cenyir-se al pla previst. De fet, va ser l’única operació que no van dur a terme. La resta fou una còpia exacta de la missió triomfant que culminarien 2 mesos després. Un trajecte pràcticament perfecte i sense problemes. Un 22 de maig, el món assistia a l’assaig general de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna, l’Apollo X.

Mai una cançò d’aniversari resultà tan sensual ni tan reveladora. Mai no s’ha pogut descartar ni confirmar que el president i l’actriu arribaren a ser amants. Ingredients n’hi havien. Intenció potser també. Fóra com fóra, un 19 de maig, Marilyn Monroe interpretava a Nova York un memorable Happy Birthday Mr. President.

Situat en el cor de l’estat de Whashington, és un dels volcans més actius del continent americà. Després de 123 anys en silenci, un increment exponencial de l’activitat sísmica obligà els geòlegs a posar tota la regió en alerta. Un 18 de maig, una erupció descomunal acabaria amb la vida de 57 persones i devastaria per complet una àrea de 25 km2 al voltant del cràter del volcà St Helens.

Coneguent la idiosincràcia d’aquell poble i la seua peculiar relació amb la corona estem convençuts que, a més d’u, se li pararia el mos. Allà s’anava a parlar d’arquitectura i dels plans per a ampliar la National Gallery de Londres amb un projecte ja aprovat damunt la taula. Un 17 de maig, Carles d’Anglaterra s’espolsava un discurs dels que farien època en equiparar el projecte d’eixample del cèlebre museu, amb un parc de bombers.

I un dia, els botonets de colorins del comandament a distància mamprengueren a tindre sentit. Desconeguts, desconcertants i misteriosos, esperaren pacients durant molt de temps a que arribara el seu moment. I arribà. I es convertiren una eina molt útil… fins que internet els pispà la funció. Un 16 de maig, Televisió Espanyola posava en marxa per primera volta, el Teletext.

La seua salut delicada no li permetria estudiar fora, però es convertiria en un virtuós del clarinet. A Cocentaina també aprendria a tocar el violoncel, es casaria i trobaria la inspiració musical en la personalitat del seu cunyat. El que segur no esperava era en convertir-se en l’autor d’un èxit musical internacional. Un 15 de maig naixia Gustau Pascual Falcó, compositor del pas-doble Paquito el Chocolatero.

Des de fa 2 segles, el principal sistema que els humans fem servir per inmunitzar-nos de les malalties és el de les vacunes. Una expressió que, etimològicament, està relacionada amb les vaques. Un 14 de maig, el doctor Edward Jenner arribava a la conclusió que, precissament en estos animals, residia la solució per a una epidèmia terrible del seu temps, la pigota humana.

Un dia, en tornar de passejar amb el gos, l’enginyer suís George de Mestral comprovà que portava enganxades desenes d’espiguetes en la roba. Preguntar-se com havia passat va inspirar-li una de les idees més pràctiques de la història. Primer ho va intentar gastant cotó i fou un fracàs. Per contra, amb nylon i poliéster la cosa funcionà molt millor. Un 13 de maig patentaven el velcro.

Havia passat vora un any de l’intent d’assassinat a la plaça de Sant Pere de Roma. Paradoxalment, el pontífex havia organitzat aquell viatge en senyal d’agraïment per a haver sobreviscut. I no sabia que el destí encara li reservava un altre sobresalt. Un 12 de maig, el capellà espanyol Juan Fernández Khron tractava d’apunyalar Joan Pau II, al santuari de Fàtima.