Solidaris

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Un de cada quatre catalans patirem un trastorn mental al llarg de la nostra vida. Però, tot i això, encara és un tabú que genera prejudicis, ignorància i por. Hi ha l'estereotip del boig agressiu o l'estigma del tocat de l'ala. Al 81% se'ls discrimina. Per combatre l'estigma dels trastorns psíquics, cada cop són més els afectats, familiars i metges que alcen la veu i surten de l'anonimat, per normalitzar i visibilitzar unes malaltia que s'estan disparant. L'atur i la precarietat, la pobresa energètica i els desnonaments, han empitjorat la salut mental dels catalans. Avui, al "Solidaris", donem la cara per la salut mental des del teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat amb persones que han passat per un problema de salut mental i també amb l'Ana Novoa de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la psicòloga de Mútua de Terrassa Maica Ruiz, la psiquiatra Eulàlia Anglada i Carlos Alcoba, de l'Associació Obertament.

Ara que falta exactament un any per a les eleccions europees i comença el compte enrere, el "Solidaris" fa balanç de la legislatura amb ONGs catalanes i moviments socials. Oxfam Intermón, Amnistia Internacional, La Fede, Fundipau, el Ciemen, Irídia i Justícia i Pau, entre d'altres, suspenen Brussel·les en drets humans, socials, econòmics i polítics, després de la vergonya dels refugiats, les desigualtats creixents i el silenci europeu davant la regressió democràtica i la retallada de drets i llibertats fonamentals. Participen al programa el director de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; els eurodiputats Ernest Urtasun i Francesc Gambús, i els assessors dels socialistes, els liberals i els verds a l'Eurocambra, Laura Ballarín, Aleix Sarri i Elisabet Nebreda.

Revolta als escorxadors. Els treballadors d'algunes càrnies d'Osona estan en lluita contra unes condicions laborals que els sindicats qualifiquen "d'esclavatge al segle XXI". I les darreres macroinspeccions de Treball confirmen les sospites de precarietat i estrenyen el setge sobre alguns gegants de la indústria del porc que utilitzen suposades cooperatives amb falsos autònoms per abaratir costos. Des de Santa Eugènia de Berga, el "Solidaris" descobreix les cicatrius socials dels escorxadors però també les mediambientals amb els representants sindicals de Càrnies en Lluita i COS, Montse Castanyé i Marco Sebastià; l'advocat del Col·lectiu Ronda Oriol Pintós; el representant de l'escorxador Le Porc Gourmet Francesc Sánchez; el secretari general de la patronal, Josep Collado; la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, i el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta.

És una emergència de país! L'arribada de menors estrangers no acompanyats s'ha quadruplicat, fins a 1.500 l'últim any. Són adolescents que viatgen sols i sovint amagats als baixos dels camions o en pastera. L'onada migratòria més important dels darrers quinze anys s'agreuja i està posant el sistema de protecció al límit del col·lapse, amb uns centres de menors desbordats tot i els esforços. I no pocs d'aquests joves acaben malvivint al carrer quan fan 18 anys, abocats a l'exclusió social i a situacions de risc. Ha fallat la previsió? O és també culpa del 155 i d'una intervenció financera que deixen la Generalitat sense capacitat de reacció? En parlem amb la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Georgina Oliva; l'adjunta al Síndic de Greuges per a la Defensa d'Infants i Adolescents, Maria Jesús Larios; la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, Emilie Rivas; educadors socials, i alguns joves estrangers que viuen al carrer o en pisos tutelats.

La batalla per remunicipalitzar el subministrament de l'aigua és ideològica o una qüestió d'eficiència i costos? Realment serà més barat, el rebut? No se li tallarà l'aigua a ningú, si no la pot pagar? Els experts avisen que una gestió pública no garanteix necessàriament un millor servei. Mentre que a Europa el 80% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és al revés, amb una sola empresa, Agbar, que abasteix el 70% de la població. I la remunicipalització d'aquest servei tan bàsic, que al món més de 2.000 milions de persones no tenen, és la gran promesa electoral dels ajuntaments del canvi. Parlem de tot plegat amb el regidor de Presidència i d'Aigua i Energia de Barcelona, Eloi Badia; la portaveu de l'Associació Aigua és Vida, Míriam Planas; la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Catalunya, Maria Campuzano; el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernández; i el director acadèmic del Fòrum Econòmic de l'Aigua, Gonzalo Delacámara.

25 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló, torna l'extrema dreta valenciana? O no havia marxat mai? El "Solidaris" s'emet aquest dissabte des de València, amb motiu de la manifestació de la Diada del 25 d'abril, que recordarà Agulló i aquest quart de segle de lluita antifeixista en reivindicació d'un País Valencià obert, modern, igualitari, plural i divers. L'independentisme català és un revulsiu per al blaverisme, que atia una violència feixista que semblava extinta? Els músics Feliu Ventura, Pau Alabajos, Mireia Vives, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Miquel Ramos canten plegats a Catalunya Ràdio des del terrat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i denuncien l'anticatalanisme que exhibeix desacomplexadament simbologia feixista, racisme i intolerància. També participen al programa els pares de Guillem Agulló, abans de la inauguració del passeig del Jardí de Vivers de València que durà el nom del seu fill, apunyalat per un escamot neonazi.

Uns 2 milions d'euros l'any es gasta, encara, el govern espanyol per mantenir el Valle de los Caídos, el parc d'atraccions del franquisme, pagat amb diners públics. El PP es nega a treure Franco d'aquí. I milers de republicans continuen atrapats al mausoleu del seu botxí, sense que els familiars puguin recuperar-ne les restes. De catalans, n'hi ha uns 6.000! Al "Solidaris" viatgem fins al Valle de los Caídos, des de Cuelgamuros, per veure si realment ha mort el franquisme i per acompanyar els familiars de les víctimes que, 42 anys després, esperen veritat, justícia i reparació d'una Espanya que no fa net, que no trenca amb el passat dictatorial, ni anul·la sentències, ni obre fosses, ni crea bancs d'ADN per identificar els 114.000 desapareguts a les cunetes. Desídia i impunitat, mentre la Fundació Francisco Franco, legal i subvencionada, continua fent apologia del feixisme.

Fa 200 nits seguides que els veïns del sud de Múrcia protesten per reclamar el soterrament de les vies de l'AVE, una revolta que ni la repressió policial ni la llei mordassa (amb multes fins i tot per menjar pipes!) no aconsegueixen sufocar. Al contrari: la mà dura del PP contra els manifestants està atiant l'incendi per la construcció d'un mur que dividirà els murcians i marginarà els barris més empobrits. La regressió democràtica d'una Espanya que legitima l'ús de la violència per resoldre conflictes polítics i maltracta la llibertat d'expressió ja no només la pateixen els catalans. L'independentisme no és l'únic problema territorial del govern espanyol, però l'estratègia sembla la mateixa: cops de porra i multes per alteració de l'ordre públic. Ni les promeses d'un futur soterrament de les vies ni la construcció d'una passarel·la per a vianants suposadament provisional no convencen uns veïns que fa gairebé 30 anys que esperen. Avui, "Solidaris" des de les vies de tren de Múrcia!

La regressió democràtica espanyola preocupa les ONGs, defensors dels drets humans i moviments socials del país, que es neguen a normalitzar la repressió, els atacs a la llibertat d'expressió, als drets civils i polítics fonamentals i a la separació de poders. El "Solidaris" ho analitza amb els directors de Fundipau, OXFAM Intermón, Novact, l'Institut Català Internacional per la Pau i Justícia i Pau, Jordi Armadans, Francesc Mateu, Luca Gervasoni, Tica Font i Eduard Ibáñez. L'endemà de l'empresonament de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa i de l'exili de Rovira, també participen al programa de Catalunya Ràdio les advocades del Centre per la defensa dels drets humans Irídia i Dones Juristes i de Drets, Carla Vall i Maria Vila, i el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

Els llogaters es planten contra els desnonaments invisibles. Potser no hi va cap comitiva judicial, ni els Mossos d'Esquadra, ni els activistes de la PAH per impedir-ho, però haver de fer les maletes i marxar del barri de tota la vida, perquè llogar pis a Barcelona ja és més car que als anys de la bombolla immobiliària, és també un desnonament... invisible. Avui, "Solidaris" des de casa la Sandra i el Jesús, que han de marxar de casa seva al Poblenou, i també des de la casa de les 150 famílies de Sant Joan Despí que Goldman Sachs vol fer fora si no accepten pagar fins al doble de lloguer. Regular preus és la solució per frenar l'encariment? Allargar la durada dels contractes, més enllà dels 3 anys imposats pel PP? Transformar pisos buits en lloguer social? En parlem amb el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala; el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, i la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

El rebut de la llum puja i puja, i és cada cop més opac. La generació de renovables està sota mínims. I el territori torna a estar en peu de guerra contra la construcció d'una altra macroinfraestructura que podria tornar a esventrar les comarques gironines. Després d'haver perdut la batalla de la MAT, arriba la batalla del MidCat. ¿És compatible amb la lluita contra el canvi climàtic construir una gran canonada de gas per dur, des d'Algèria, aquest combustible fòssil? ¿Respon a una necessitat real o només als interessos del lobby de les elèctriques i de les grans constructores? ¿Es criminalitza la defensa del territori, ara que sis activistes antiMAT podrien acabar a la presó? Avui, al "Solidaris", repensem el model energètic i les grans infraestructures que trinxen el territori. Ho fem amb dos dels sis activistes antiMAT encausats i diferents col·lectius que treballen per un model energètic que sigui palanca de canvi social i econòmic.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.

Governi qui governi, Ciutat Meridiana és sempre el barri més pobre de Barcelona. I on més famílies han perdut casa seva, i on hi ha més pisos ocupats i més desnonaments de tot l'estat espanyol. La renda familiar, en caiguda lliure, s'ha esfondrat un 40% des de l'esclat d'una crisi que ja no és crisi, sinó normalitat, amb un de cada quatre veïns que depenen dels serveis socials, un atur rècord i un 30% d'immigració. Però Ciutat Meridiana és molt més que Villa Desahucio, un lloc estigmatitzat pels desnonaments. Parlem amb els veïns del barri per descobrir l'altra cara de Ciutat Meridiana, la de la lluita veïnal incansable per una vida digna, i amb Janet Sanz, regidora de Nou Barris i tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. I fem un tomb amb dues dones que es reivindiquen de perifèria: les periodistes Odei Etxearte i Montse Santolino conversen sobre el moviment independentista en aquest i altres barris de l'àrea metropolitana.

El voluntariat internacional, la cooperació, no és fer-se selfies, no és creure's un Messies blanc per salvar el món, sinó aprendre i tornar canviats. Què hem de tenir en compte per viatjar amb una ONG sense alimentar el negoci del volunturisme de catàstrofes, per canviar la mirada i no fer més nosa que servei? El "Solidaris" ho pregunta a les catorze ONGs del país que fan aquests viatges i que participen en la Fira d'Entitats de Voluntariat Internacional "Torna canviada", que organitza Lafede. Des de la llibreria Espai Contrabandos del Raval de Barcelona entrevistem Júlia Granell, de Servei Civil Internacional; Tere Palop, de l'Associació Catalana per la Pau; Francesc Mateu, d'OXFAM Intermón, i Miquel Carrillo, d'Enginyeria Sense Fronteres. Parlem també amb el cantant uruguaià Jorge Drexler, que ens recomana una cançó per canviar el món.

No són ni l'1% dels catalans, però cuiden una tercera part del territori. Els micropobles lluiten per sobreviure i ho fan sense escola, sense metge, sense transport públic i, molt sovint, sense cobertura. Visitem Gisclareny, el (nou) municipi més petit de Catalunya amb només 26 veïns. Parlem amb l'alcalde, els veïns i experts per preguntar-los com es pot aturar la pèrdua d'habitants que pateixen 332 micropobles catalans, set dels quals en risc de despoblació irreversible. Però, sembla que alguna cosa es mou: joves urbans atrets per la millora de les comunicacions, la qualitat de vida i les noves feines, en esports d'aventura i turisme. Com encaixa a pagès aquest èxode d'urbanites neorurals?

Els catalans generem 1 quilo i 350 grams d'escombraries per persona i dia. O el que és el mateix: mitja tona de brossa l'any. Les llars catalanes llencen més deixalles que les europees. Però 5 famílies s'han marcat el repte de viure un mes sense generar residus domèstics. Són la punta de llança de la filosofia del residu zero i del consum conscient, perquè amb reciclar no n'hi ha prou. El Jordi, la Julita, el Josep i la Marta ens expliquen la seva experiència residu zero. I juntament amb ells, quatre empreses ens presentaran alternatives a l'usar i llençar. I com cada setmana, farem Xarxa amb la Marta Molina i la Yayo Herrera, directora de FUHEM: Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum? Al "Solidaris", digue'm què llences i et diré qui ets.