Solidaris

Des que ha tocat poder, l'extrema dreta ha anat marcant les polítiques migratòries a Itàlia. Ara no n'és l'excepció. Al mes de desembre, la primera ministra Giorgia Meloni va aprovar un decret que vol frenar, encara més, els rescats al mar. Parlarem amb el corresponsal de Catalunya Ràdio a Roma, Eduard Rubió, per saber què ha canviat en la política migratòria del govern de Meloni respecte a la dels seus predecessors i fins a quin punt el discurs de l'extrema dreta ha quallat en la societat. També hi posarem context amb Blanca Garcés, investigadora sènior de l'àrea de migracions del CIDOB. Entrevistarem Òscar Camps, fundador de l'ONG Open Arms. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el treball d'investigació de la fotògrafa polonesa Hanna Jarzabek a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Foto de l'àudio d'Anna Surinyach.

Més de 12 milions d'africans van ser obligats a pujar en vaixells per ser venuts com a esclaus a Amèrica. En aquest comerç de l'horror els catalans hi van tenir un paper molt actiu. Conversarem amb Martín Rodrigo Alharilla, professor d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, que fa temps que investiga el passat esclavista de les grans fortunes catalanes. Un tema incòmode, poc tractat fora dels cercles universitaris i sense presència als llibres de text. Parlarem amb el dramaturg Sergi Pompermayer, autor d'"Amèrica", que es pot veure a la sala Villarroel, sobre el passat esclavista de Catalunya. I amb una de les actrius protagonistes,Tamara Ndong. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, descobrirem el projecte de la fotoperiodista Ana Palacios i el seu treball a l'Àfrica occidental sobre els processos de sortida, rehabilitació i reintegració a la societat dels nens esclaus.

"Monte Tropic: una historia del confinamiento" és l'última pel·lícula del cineasta Andrés Duque. Un treball fet amb el grup de recerca "Transgang" de la Universitat Pompeu Fabra i que explora amb molta cura els desitjos de dos joves marroquins, l'Agadiri i l'Oussama, que fa poc temps que són a Catalunya. De la vulnerabilitat dels joves migrants en parlarem amb el cineasta i amb Ayoub El Mernissi, que n'és un dels protagonistes i que també ha explicat la seva pròpia història en un curtmetratge. Coneixerem la Susanna González, que ha obert les portes de casa seva per acollir el Rida Rassid. Hi posarem context amb Bàrbara Bort, responsable del projecte Acull de l'entitat "Punt de referència". I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem del documental "M" del periodista de la cadena SER especialitzat en migracions Nicolas Castellano.

Fa un any vam dedicar el programa al futur de l'atenció primària a Catalunya. I ho vam fer en plena sisena onada de la covid per parlar d'un sistema devastat per una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent. Avui hem volgut tornar a seure a la mateixa taula alguns dels professionals que vam entrevistar aleshores. Conversarem amb Meritxell Sánchez Amat, metge de família del CAP Besòs i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària. I Maica Herranz, infermera del CAP Casanova. En les pròximes setmanes el sindicat Metges de Catalunya ha convocat dos dies d'aturada per denunciar la sobrecàrrega de feina, l'escassedat de metges i de professionals sanitaris i per demanar millors condicions laborals i salarials. En parlarem amb Xavier Lleonart, secretari general del sindicat, i Alfredo Garcia, sotsdirector de CatSalut. També coneixerem Joan Fernández i Julio Oliveira, estudiants de Medicina a punt d'acabar la carrera.

Ja fa temps que les fronteres externes de la Unió Europea són un fos a negre en matèria de drets humans. Ho hem vist repetidament a les tanques de Ceuta i de Melilla. Les illes gregues, també les Canàries, són gàbies a l'aire lliure. Parlarem de la situació a Lesbos amb l'advocada Lorraine Lette, coordinadora del Legal Centre Lesvos, que ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l'illa. Hi posarem context amb la investigadora sènior del CIDOB Blanca Garcés. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà la situació al camp de Mavrovouni, construït després de l'incendi de Moria i l'impacte en la salut mental dels que esperen que se solucionin els seus processos d'asil. I sobre trajectes migratoris, un grup de nens llegirà el conte "La Sira i les seves germanes" de Miriam Hatibi amb il·lustracions de Chantal Vizcaino publicat a la Galera en col·laboració amb Open Arms.

Recuperem alguna de les històries que hem abordat al llarg d'aquest 2022. Un any que va començar de la pitjor manera possible: amb l'esclat d'una nova guerra. I acabarà amb la mateixa cruesa, incrementada per la crisi energètica i de preus que se n'ha derivat. El programa està dedicat a les persones i entitats que treballen per fer d'aquest món un lloc més habitable.

A principis de novembre, Barcelona va acollir unes jornades internacionals sobre la soledat. S'hi van reunir experts de tot el món per abordar el que alguns ja han batejat com "l'epidèmia del segle XXI". A la capital catalana, 70.000 persones se senten soles sovint o molt sovint. La soledat és un fenomen complex, transversal, sense un perfil concret, tot i que continua persistint l'estereotip que només afecta les persones grans. En parlarem amb la sociòloga Sandra Escapa. Coneixerem les històries de la Pilar Vall-llosera i l'Aurora Pedrós, que estan molt a prop dels noranta anys. També ens acompanyaran el Mauricio León, de 28 anys i d'origen colombià, i el Johnnatan Suárez, nascut a Galícia i a punt de fer 35 anys. Per tancar el programa conversarem amb la psiquiatra Marta Carmona, que, juntament amb el metge de família Javier Padilla, han publicat "Malestamos" a Capitan Swing.

Fa més d'una dècada que l'economista i polític equatorià Alberto Acosta va posar nom a l'espoli de què són víctima molts països de l'Amèrica Llatina (també de l'Àfrica) amb abundants recursos naturals. Acosta va parlar de la maledicció de l'abundància en un llibre del mateix títol. I es preguntava: Per què els països rics en matèries primeres acaben sotmesos a la desigualtat i a la pobresa? Hi posarem context amb Marco Aparicio, membre del Centre Català d'Empresa i Drets Humans de Lafede.cat. Entrevistarem Nahun Lalin, activista mediambiental i membre d'OFRANEH, l'Organització Fraternal Negra Hondurenya, que representa el poble garífuna i lluita pels seus drets. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach, conversarem amb Edu Ponces, del col·lectiu RUIDO Photo i del projecte "Primary" sobre la importància dels boscos tropicals primaris.

En el Dia Internacional contra les Violències Masclistes parlarem de construcció de noves masculinitats amb Joel Audi, psicòleg a EntreHomes, un projecte d'acompanyament terapèutic i pedagògic especialitzat en la condició masculina; Cesc Laporta, educador social a l'entitat El Taller sobre masculinitats diverses i perspectiva de gènere, i Rubén Sánchez, psicòleg, subdirector de Sensibilització i Prevenció dins de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes. També sabrem com va anar l'acte convocat per entitats feministes formades i liderades per homes que es va fer el 21 d'octubre a la plaça de Sant Jaume per dir no a la violència masclista. Sobre educació sexual a les aules, la Mireia Izard ha visitat l'institut públic de Cervelló.

Ha passat gairebé un mes i mig de la mort de Jina Mahsa Amini, detinguda per la policia de la moral a Teheran per portar el vel mal posat. I als carrers, les protestes continuen tot i la brutal repressió dels Guardians de la Revolució. En parlarem amb dues iranianes exiliades a Catalunya, la cantautora Katy Evoghli i la psicòloga i terapeuta Rosa Rabbani. Totes dues pertanyents a la comunitat bahai. Repassarem la història de l'Iran conversant amb la traductora i divulgadora cultural Ryma Sheermohammadi. I coneixerem el dibuixant iranià Kianoush Ramezani i el projecte de la universitat de l'Iran Bahà'í Institute for Higher Education, que acaben de rebre a Girona els premis LiberPress 2022. Uns guardons que volen ser un reconeixement a aquelles persones i associacions que lluiten per la defensa dels drets humans i les llibertats.

Parlarem de capacitats i de possibles i de la força transformadora de la cultura. Ens colarem als assajos de "Mare de sucre", de la dramaturga Clàudia Cedó, per parlar amb ella i els seus protagonistes de l'obra: l'Andrea Álvarez, en Marc Buxaderas, la Mercè Méndez i la Judit Pardàs. També serem a l'Ateneu Popular de Nou Barris per parlar de circ social amb Antonio Alcántara, educador i membre de l'equip pedagògic de l'Ateneu. També coneixerem dues iniciatives vinculades a la pintura i a la música de la mà de la Fundació Sebta i el projecte Vozes.

Hi ha conceptes que la realitat, els discursos i els interessos econòmics s'encarreguen de buidar de contingut. La paraula "pau" en seria un exemple. El mapa dels conflictes s'ha actualitzat amb la invasió russa d'Ucraïna, però, hi continuen havent punts negres que són tan enquistats i potser llunyans que ni recordem. Guerres de primera i de segona. Víctimes amb la mateixa consideració. En parlarem amb el politòleg i periodista Jordi Armadans, que ha publicat "Pau. El valor de la vida als nostres dies", a Ara Llibres. Hi posarem context amb Pablo Aguiar, tècnic de l'Institut Català Internacional per la Pau i professor de Relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. I l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, ens porta el projecte "Hijos de la desmemoria", del fotoperiodista Santi Donaire, que documenta la lluita de les famílies per localitzar els seus parents assassinats durant la dictadura franquista.

Temps era temps quan a les persones grans se les acostumava a escoltar i a respectar, i no se les discriminava per una qüestió d'edat. Avui dia, la seva experiència i saviesa generalment no es tenen en compte. És més, se les aparta perquè molesten, no són productives i pressuposem que no entenen el món on viuen. Parlarem d'edatisme amb Montse Celdrán, psicogerontòloga i membre del grup de recerca en envelliment de la Universitat de Barcelona. Anirem fins al barri del Carmel per conversar amb Custòdia Moreno, infermera i activista històrica, que amb 79 anys continua implicada en el teixit associatiu per millorar la vida dels seus veïns. També parlarem del nou projecte multidisciplinari "Moriu-vos-", del col·lectiu Cultura i Conflicte, i que és un crit contra la invisibilització de la vellesa. Hi seran el director Joan Arqué, la coreògrafa Sol Picó i la dramaturga Anna Maria Ricart. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà el projecte de la fotògrafa i infermera Patricia Bobillo.

Segons les Nacions Unides, el 2050 un 80 per cent de la població mundial viurà en ciutats. Per tant, és important observar com són els actuals entorns urbans i com s'estan planificant de cara al futur. L'arquitectura i l'urbanisme tenen un repte important, a l'hora d'eixamplar o escurçar les desigualtats. En parlarem amb Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC; Roser Casanovas, arquitecta al col·lectiu Punt 6, que treballa en urbanisme feminista, i Mariona Genís, experta en espais educatius. També entrevistarem José Mansilla, antropòleg i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.

A l'inici del curs polític, el president francès, Emmanuele Macron, va descriure els temps en què ens trobem. Macron va parlar de la "fi de l'abundància". I nosaltres ens preguntem: "l'abundància, per a qui? El concepte d'abundància és feridor quan tenim al davant les estadístiques. A Catalunya pràcticament el 30 per cent de la població viu en la pobresa i l'exclusió. En parlarem amb Francina Alsina, presidenta de la Taula del tercer sector, i Luis Bauluz, investigador del World Inequality Lab i professor d'economia al Col·legi universitari d'estudis financers de Madrid. Coneixerem els testimonis de la Mònica Vázquez, cuidadora de la llar, amb un sou de 800 euros, amb una filla al càrrec i a qui han desnonat. I els del José, el Jesús i la Liana, que treballen de riders. Hi posarem context amb Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona. I el sociòleg i cooperativista Ivan Miró.

Entrevistem Enric Canet, biòleg, escolapi i membre de l'equip directiu del Casal dels Infants del Raval, una entitat en què està vinculat des de fa 30 anys. Ara ha publicat l'assaig "El cel té pigues" a Pol·len Edicions, on ha documentat els orígens de l'entitat, fins ara desconeguts. Al programa també descobrirem la història de María José García, una de les primeres criatures que a finals dels setanta es van poder beneficiar de les activitats que oferia el casal. També parlarem amb Alfonsina Ramírez i els seus tres fills, que van al casal des del curs passat. Per parlar sobre la infància i els seus drets, hi posarem context amb Laia Pineda, directora de l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona, que ha presentat els resultats de la segona enquesta pel que fa sobre el benestar dels infants a la capital catalana.

Parlem de violència econòmica si un home no paga la pensió alimentària dels fills, si no es fa càrrec de la quota de la hipoteca, quan no deixa que la dona treballi o si li controla les despeses. Coneixerem el cas de la Xantal, que fa 12 anys que lluita perquè la seva exparella pagui la pensió per la filla. També parlarem de les conseqüències d'aquesta violència per als fills amb el testimoni de la nostra companya Mònica Sanés. Hi posarem context amb Inmaculada Domínguez Fabián, experta en violència econòmica i coordinadora del projecte ECOVIO de la Universitat d'Extremadura. I Montse Vila, psicòloga i treballadora del Servei d'Informació i Atenció a la Dona de Manresa, el SIAD. També conversarem amb Lucía Avilés, magistrada del jutjat penal número 2 de Mataró. El 2021 va engegar per primera vegada a Espanya una iniciativa legislativa judicial per aconseguir que la violència econòmica sigui considerada una forma més de violència masclista.

El programa viatja a Varsòvia per parlar amb entitats i activistes que s'han mobilitzat per ajudar les desplaçades per la guerra d'Ucraïna, moltes d'elles violades. Parlarem amb David Dueñas, sociòleg. Entrevistarem Kyrstyna Kacpura, presidenta de Federa, la Federació de Dones i Planificació Familiar de Polònia; Katarzyna Nowakowska, membre de l'entitat feminista polonesa Feminoteka, i Justyna Wydrzynska, doula i fundadora del col·lectiu Abortion Dream Team. També ens fixarem en la tasca d'altres d'entitats a Ucraïna: Galina Maistruk, directora executiva de Women's Health and Family Planning Ukraine; Judith Sunderland, directora adjunta en funcions per Europa i Àsia Central de Human Rights Watch, i Anastasia Kaldi, responsable de protecció, gènere i inclusió de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Tindrem les reflexions de Sílvia Plana Subirana de l'ICIP. També parlarem del tràfic de persones amb Irena Dawidolczyk, presidenta de La Strada Polònia.

Mariah Oliver va ser la primera dona líder dels Latin Kings a Espanya. Després de passar per la presó, ara és investigadora del projecte Transgang de la Universitat Pompeu Fabra. El grup estudia el comportament de les bandes juvenils a 12 ciutats del món i analitza la importància de la mediació per abordar aquest fenomen. Coneixerem la seva història i també parlarem amb Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social i director de Transgang, i amb José Sánchez-García, també antropòleg i coordinador científic del projecte. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach descobrirem la feina de la fotògrafa Mireia Bordonada, que documenta la vida de les comunitats punk i skin.

Al sector de la construcció només s'hi dediquen poc més del 9 per cent de dones, segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" de l'Observatori Industrial de la Construcció. Per intentar obrir escletxes, el grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa un curs d'auxiliar de paleta. Entrevistarem algunes alumnes d'aquest curs: Iris Olaria, Ariadna Terés, Yanet Rubiano i Sandra Nolla. També ens acompanyarà Raquel Felicó, tècnica d'acompanyament a la inserció de la Fundació Ared. Coneixerem l'experiència de l'Anna Gómez, que treballa de paleta fa 25 anys. I les històries de les arquitectes Olga Herrero i Anna Ortega. Aquesta última va intentar muntar una empresa de construcció on només treballessin dones però no se'n va sortir.