Solidaris

Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

Visitem el centre Ödos, l'únic a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la província de Còrdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Girón, i Patrícia Rodríguez, la psicòloga que les atén. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la violència als seus països i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre Ödos han trobat un lloc per recuperar-se d'un camí migratori ple de patiment.

Fa tres anys la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la mà de la comandant Arian. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari més incòmode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Islàmic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. A "El retorn: la vida després de l'ISIS", que s'ha estrenat en el Doc's Barcelona, Sotorra els dona veu i intenta entendre què les va empènyer a sumar-se a un projecte de violència i de mort. També ens acompanyarà Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg especialista en Orient Mitjà, per explicar-nos la realitat kurda. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens parlarà del barri de Puente Nayero, a la ciutat colombiana de Buenaventura, una de les més perilloses del país.

A principis del 2000 i durant divuit anys van arribar a Catalunya cinc mil nens i nenes procedents de Rússia i dels països de l'Est, adoptats per famílies d'aquí. Més tard es va saber que el 50 per cent d'aquests infants estava afectat pel Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal, i la seva forma més greu, la Síndrome Alcohòlica Fetal, provocada pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Aquesta discapacitat té moltes conseqüències físiques i psíquiques. Sentirem la història del Max, adoptat a Rússia quan tenia dos anys. També parlarem amb Núria Gómez, psiquiatra a l'Hospital Vall d'Hebron, i Marga Garcia, psicòloga de l'Escola de Vida Montserrat. Alguns afectats poden arribar a ser agressius. I això els ha portat a tenir problemes amb la justícia. Escoltarem la presidenta d'AFASAF, Lina Valero, i l'advocat Manuel Navarrete, membre de la Comissió de Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

L'Orient Mitjà és una de les regions més inestables del món. Comprendre i explicar què hi passa és el que intenta fer Tomàs Alcoverro des de fa cinquanta anys. Conversem amb ell arran de la publicació del llibre "Tot està per dir", publicat a Pòrtic i a cura del reporter Plàcid Garcia Planas. També ens acompanyaran Enric González, corresponsal d'El País a Buenos Aires i la nostra companya Txell Feixas, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Líban . La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà la història del Hany, un refugiat sirià al Líban apassionat per la fotografia. El Hany, amb una discapacitat visual, retrata la vida quotidiana en un camp de refugiats del vall de la Bekaa.

El cas de George Floyd, un ciutadà afroamericà asfixiat per un agent de policia blanc de Minneapolis, va generar una onada de protestes massives arreu del món. El veredicte que ha tingut el seu botxí és contundent: culpable de tots els càrrecs. El racisme és global. Dins del sistema i en situacions quotidianes. Parlarem de l'informe de SOS Racisme del 2020, que diu que amb la pandèmia han augmentat els abusos per part dels cossos policials. També ho han fet els conflictes entre veïns amb motivació racial. Abordarem el racisme que es dona en l'àmbit educatiu, en els esports i a l'espai públic amb diversos testimonis. Ens acompanyaran, entre d'altres, Yaya Fofana, supervivent de la nau del barri del Gorg, a Badalona; Fathia el Mouali, vicepresidenta de "Mares contra el racisme"; Yousef M. Ouled, periodista especialista en parades per perfil racial, i Fatou Kanteh, jugadora de l'Sporting Club de Huelva, de la Primera Divisió de la lliga femenina de futbol.

La vacuna contra la Covid-19 és el descobriment científic més important dels últims anys. La ciència ha avançat a una velocitat sense precedents per aconseguir trobar una solució a la pandèmia. Al desembre arrencava la vacunació a la majoria dels països amb més ingressos. Als de menys recursos, les dosis hi arriben amb comptagotes. En alguns llocs, ni tan sols això. Parlarem de la desigualtat en la distribució amb Ernesto Ortiz, director de programes del Centre d'Innovació en Salut Global de la Universitat de Duke, als Estats Units; sobre l'alliberament de patents amb Vanesa López, directora de Salut por Derecho. Coneixerem quina és la situació als països més fràgils amb David Noguera, president de Metges sense Fronteres a Espanya. La professora de Política Internacional a la Universitat de Barcelona, Sonia Andolz, ens ajudarà a entendre la geopolítica que hi ha al darrere de la vacuna. I els nostres corresponsals ens explicaran com va la campanya de vacunació arreu del món.

Els joves són un col·lectiu divers que es troba en una situació de fragilitat absoluta. No és nou d'ara, però la pandèmia ho ha accelerat. No es poden socialitzar i la seva vida productiva, en el cas que existeixi, també està aturada. I tot això té conseqüències en la seva salut mental. Entrevistarem la Clàudia, l'Adriana i el Marc, de 18, 22 i 27 anys, que parlen des del desànim i el pessimisme davant d'un paisatge on predomina la precarietat i la incertesa. Hi posarem el context amb el sociòleg Josep Maria Antentas, el psicòleg Roger Ballescà i la filòsofa Marina Garcés.

La cultura és un dels sectors que més noten les restriccions imposades per la pandèmia. Un àmbit que ja venia malmès i debilitat des del 2008, víctima d'una crisi sistèmica i institucionalitzada que obliga bona part dels seus professionals a viure en el terreny de la precarietat i de la incertesa. Escoltarem el testimoni de Felipe Ibáñez, dissenyador i dramaturg, i Pavlina Trenka, ballarina i psicòloga. Tenen dos fills i s'han quedat sense ingressos. Han rebut l'ajuda de la plataforma "Actúa Ayuda Alimenta", impulsada per l'actriu Nora Navas i el músic Sergi Cochs. Farem balanç de la situació del sector amb la realitzadora i assagista Ingrid Guardiola. I la fotoperiodista Anna Surinyach parlarà de "Moria", una obra de teatre que denuncia les condicions infrahumanes del camp de refugiats més gran d'Europa a través del relat de dues dones que hi van estar atrapades.

Els matrimonis forçats costen molt de detectar perquè no se'n tenen dades reals, no s'han investigat a fons i no és fàcil que es denunciïn. Tot i això, a Catalunya, ja fa temps que es treballa per conèixer aquest fenomen i, sobretot, per ajudar les supervivents en el llarg camí de la superació. Un estudi pioner fet per la Generalitat, i coordinat per les associacions la Nut i Valentes i Acompanyades, mostra la realitat d'aquesta pràctica al nostre país. Donarem veu a tres noies, l'Ami, l'Aroa i l'Àlia, que han pogut refer la vida després de passar per un casament forçat o haver-hi estat a punt. Les psicòlogues Alba Alfageme, coautora de l'estudi, i Ariadna Vila, de Valentes i Acompanyades, ens ajudaran a posar-hi context.

Arcadi Oliveres va anunciar fa unes setmanes que té un càncer terminal. Referent dels moviments socials, economista crític, professor universitari, sacsejador de consciències i constructor d'alternatives. Amb ell fem un repàs de la seva trajectòria, sempre vinculada a la defensa de múltiples causes: les Marxes per la Llibertat, la campanya del 0,7 per cent, contra el referèndum de l'OTAN, la tancada d'immigrants a l'església del Pi, el 15M... Arcadi Oliveres ens obre les portes de casa seva a Sant Cugat del Vallès, satisfet de poder-se acomiadar de la gent que s'estima.

En el desè aniversari de les revolucions que van derrocar el règim d'Al-Gaddafi, parlarem amb el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, un dels professionals que coneix millor Líbia. Acaba de publicar "The Libyan crossroads. Pasaje mortal a Europa 2011-2010", a l'editorial Blume. Un llibre que recull deu anys de feina en un país fracturat per tres guerres i que s'ha convertit en un cul de sac per als milers de persones que volen arribar a Europa. Per posar-hi context també ens acompanyarà Laia Vila, responsable de mobilització de fons a NOVACT, l'Institut Internacional per a l'Acció No Violenta. I la fotoperiodista Anna Surinyach parlarà del curt documental "Boza", un treball que explica les migracions des de dins, en primera persona, amb imatges gravades pels mateixos migrants.

En els últims mesos i en plena onada de fred, milers de persones s'han vist afectades per talls de llum continuats en barris especialment vulnerables. Uns problemes amb el subministrament que, en algunes zones, fa una dècada que s'arrosseguen. Parlem del Raval o de Torre Baró, a Barcelona; de Sant Roc a Badalona; del barri del Culubret, a Figueres, per posar-ne només alguns exemples. Parlarem amb els veïns d'aquests barris perquè ens expliquin com afronten aquesta situació. I entrevistarem Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

50 periodistes van ser assassinats el 2020 a tot el món, segons el balanç anual de Reporters Sense Fronteres. És més, la majoria van ser assassinats de forma deliberada. L'informe també diu que Mèxic és el país més letal per a l'exercici de la professió. Parlarem amb els periodistes d'investigació Carlos Manuel Juárez i Míriam Ramírez, amenaçats per haver denunciat la violència i la corrupció a Mèxic. Durant un temps van ser acollits a Barcelona. També entrevistarem Mayte Carrasco, periodista especialitzada en conflictes, directora de documentals i vocal de Reporters Sense Fronteres. I amb Anna Surinyach explicarem les dificultats per documentar els estralls de la pandèmia als hospitals i residències de la gent gran.

El fotoperiodista Gervasio Sánchez i l'associació Entrepobles han donat veu a quaranta activistes d'Hondures i Guatemala que s'enfronten als grans poders econòmics per protegir l'entorn natural del lloc on viuen. L'exposició "Activistes per la vida" denuncia l'assetjament i la violència als quals estan sotmesos per defensar el seu hàbitat. La mostra es pot veure a l'Arts Santa Mònica fins al 14 de març. També parlarem amb Marco Aparicio, president de l'Observatori DESC i membre del Grup d'Empreses i Drets Humans de Lafede sobre l'impacte de les empreses amb vinculació catalana arreu del món. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens porta el projecte "Tierra sin ellas" de la revista 5W sobre la lluita de les dones a l'Amèrica Llatina.

Avui parlem del dret a morir dignament arran de l'aprovació de la llei de l'eutanàsia al Congrés dels Diputats. I ho farem amb tres testimonis. El de la Carme Barahona. El seu fill Ivan, de 43 anys, tenia ELA i es va suïcidar. No el va poder acompanyar per evitar ser inculpada. També entrevistarem la Sofia Malagón, infermera durant molts anys a l'UCI de l'Hospital Clínic. Ara està incapacitada perquè té Parkinson. També ens acompanyarà Marc Monguilod. El seu pare tenia Parkinson. Va decidir fer públic el seu cas per demanar la legalització de l'eutanàsia.

Avui parlarem de l'impacte que té el canvi climàtic en els desplaçaments de persones. Entrevistarem Sara Miró, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud. Porta set mesos al país. En els últims anys, l'època de pluges, que es dona entre juliol i setembre, té efectes més devastadors per a la població. També parlarem amb Miguel Pajares, antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Acaba de publicar el llibre "Refugiats climàtics" a Raig Verd. Un assaig en què analitza l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat.

Avui, quan falten pocs dies per a nits màgiques i reis honestos, parlarem de pallassos. Uns professionals essencials, de primera necessitat, sobretot en països arrasats per guerres i desastres naturals. Però que també són vitals aquí. En hospitals i en barris desafavorits, que entomen una crisi darrere l'altra. Entrevistarem l'ànima del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense fronteres, Tortell Poltrona. Parlarem del projecte "Somriurevirus" de suport emocional i psicològic a nens i a famílies vulnerables, que són les que pateixen més les conseqüències de la pandèmia. I dels projectes que tenen arreu del món. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem quines joguines fabriquen els nens dels camps de desplaçats de Sudan del Sud.

Bielorússia viu des de fa pràcticament quatre mesos una onada de mobilitzacions al carrer per denunciar el frau en les eleccions presidencials de l'agost. Milers de persones mantenen el pols a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa 26 anys, després que aconseguís un sisè mandat amb el 80% dels vots. La resposta de Lukaixenko contra els manifestants ha estat duríssima: repressió, tortures i milers de detinguts. En parlem amb Alena Turava, portaveu de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya, i amb el politòleg Abel Riu, expert en espai postsoviètic. La fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà la història de l'activista palestina Ahed Tamimi.