Solidaris

Prop de mig milió de dones i nens, famílies senceres, intel·lectuals, polítics i artistes, van haver de fugir, nord enllà, de les tropes franquistes que avui fa exactament 80 anys van entrar a Barcelona. És l'èxode més gran de la nostra història contemporània. Avui al "Solidaris" refarem aquestes rutes clandestines de l'exili cap a la Catalunya del Nord, seguint els passos del president Companys, de Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, Pere Quart o Rovira i Virgili, al mas Perxés d'Agullana, creuarem la ratlla pels colls de Lli i Manrella fins a arribar a Ceret i al camp de concentració de Ribesaltes. Reflexionem sobre els exilis d'ahir, els d'avui i esperem que no els de demà. Perquè, amb 68 milions de refugiats al món, segons l'ACNUR, sobretot en països empobrits, no hem après la lliçó. La història es repeteix.

Les cambreres de pis, treballadores de neteja dels hotels, són l'última baula de les externalitzacions massives a la baixa. Amb prou feines cobren dos euros per cada habitació d'hotel que netegen. N'han de fer entre vint i trenta al dia, contra rellotge, en jornades de vuit hores que s'acaben allargant fins a les deu o dotze, sense poder descansar el cap de setmana. A l'estat espanyol la bretxa salarial femenina és encara del 14% i s'agreuja amb la maternitat. Les dones han pagat més cara la crisi i la recuperació les ha oblidat. Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB estatal, 443.000 milions d'eurus l'any, si remuneréssim cuinar, netejar la llar, tenir cura de fills i avis. Entrevistem les "kellys" Eulàlia Corralero i Manuela Santos. Parlem amb la directora de l'hotel Barcelona 1882, Anna Castan; el secretari de negociació col·lectiva del sector serveis de CCOO, Esteban Sanabria; la directora de Segundo Mundo, Pili Malagarriga, i Cristina Rovira, d'Oxfam Intermón.

Les apostes online s'han disparat el 30% l'últim any, una moda que està convertint els joves en ludòpates. El negoci ja supera els 10.000 milions d'euros i és la forma més greu d'addicció al joc: apostar a internet des del sofà de casa o amb el mòbil, a qualsevol hora. Cristiano Ronaldo, Neymar, Gerard Piqué i Coronado i altres famosos són la cara d'aquestes cases d'apostes, que han multiplicat per set els seus beneficis. Suposadament, els menors d'edat tenen prohibit apostar, però 1 de cada 5 adolescents ja ho han provat. Aquest dissabte, al "Solidaris", alerta per les apostes online. El programa parla amb alguns d'aquests addictes, com el David, que ha arribat a acumular 50.000 euros en deutes d'apostes. I entrevista la doctora en Psicologia de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró Cristina Martínez i el president de l'Associació Catalana d'Addicions Socials, Francesc Pereandreu, entre d'altres experts.

No totes les presons tenen barrots i murs, cel·les, locutoris, pati i torres de vigilància. No totes les presons ho semblen: la que visitarem avui, ningú no ho diria. Viladecans és "una presó de 20 quilòmetres quadrats" per a una de les seves veïnes: la Tamara Carrasco, en confinament indefinit des de fa 9 mesos, té prohibit sortir del municipi per haver cridat a la mobilització ciutadana com a membre dels CDR. La justícia espanyola li ha retirat les acusacions de terrorisme i de rebel·lió i s'ha desentès del cas, però li manté les mesures cautelars. Com que no pot venir a la ràdio, els del "Solidaris" la visitem a Viladecans. I ho fem acompanyats de l'advocada Carla Vall, del jutge Daniel Bartomeus, del president de Fundipau, Toni Soler, i del president de La Fede i codirector de l'Institut Internacional per a l'Acció no Violenta, Luca Gervasoni.

Tradició o racisme? Pintar de negre el rei Baltasar i els patges potser no és tan innocent, tan gratuït com sembla: antiracistes i afrodescendents catalans denuncien discriminació, prejudicis etnicistes, estereotips, que se'ls ridiculitza i reclamen Baltasars de veritat. El "Solidaris" visita Igualada, que té la cavalcada més antiga del país, del 1895. I Girona, que per primer cop en 62 anys no haurà de pintar la cara del rei negre. Parlem de la polèmica del "blackfacing", prohibit des dels anys seixanta als EUA, amb la cantant Mònica Green, l'actriu Adeline Flaun i els portaveus de SOS Racisme i Casa nostra, Casa vostra Kaire Ba i Xavi Buxeda, en un programa, avui, no apte per a nens i nenes. A dormir!

Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el nat

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.

No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns. Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur? Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

ETA s'ha dissolt i ha lliurat les armes, però els seus presos continuen lluny de casa. El nou govern espanyol ha promès acostar-los, tot i que sense concretar terminis i començant pels malalts i més grans de 70 anys. Però el PP, Ciutadans i algunes víctimes vigilen els gestos de Pedro Sánchez. ¿És l'acostament i el reconeixement i reparació de totes les víctimes, també les de la guerra bruta i la tortura, clau per consolidar el procés de pau? Parlem amb membres d'ETA i les seves víctimes i els preguntem si era certa la promesa que "sense violència es pot parlar de tot". Entrevistem Antton López, "Kubati", condemnat per 13 assassinats i 16 atemptats frustrats, i Itxaso Zaldua, que va ser responsable de la logística de l'aparell militar d'ETA, entre d'altres exmembres. També hi participen Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, i Joseba Azcarraga, que va ser conseller de Justícia del govern d'Ibarretxe. I acabem amb l'actuació del cantautor Ruper Ordorika.

És l'estiu amb menys incendis a Catalunya dels últims 30 anys: només 140 hectàrees cremades, una xifra històrica, gràcies a les pluges abundants i a la prevenció. Però no podem abaixar la guàrdia: el foc ha arrasat Grècia, Portugal i fins i tot s'ha estès per Escandinàvia i Sibèria. L'hemisferi nord s'està escalfant més ràpid que la resta del planeta i aquest estiu de rècords podria ser l'estiu del futur. Sequeres i inundacions. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. I 26 milions de migrants climàtics a l'any, que seran 140 milions a mitjans de segle. No són onades de calor: és el canvi climàtic. I no es combat amb aire condicionat. Per què estan infraexplotats els boscos catalans? El consum de biomassa ens pot ajudar a tenir boscos resilients al canvi climàtic? Si arriba el foc, els veïns estan preparats? El consum responsable ajuda a prevenir els incendis? Tenim prou recursos? Avui, al "Solidaris", aprendrem que els grans incendis s'apaguen a l'hivern.

El Valle "sí se toca", al final. Múrcia guanya la batalla per al soterrament de l'AVE. I la baralla de bar d'Altsasu no és terrorisme. Tanquem temporada amb tres victòries de protesta.

El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.