Teatre Radiofònic

Alejandro Rodriguez Alvarez, conegut amb el pseudònim d'Alejandro Casona, és un poeta i dramaturg asturià nascut el 1903, descendent de progenitors ambdós dedicats a la docència. Va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat d'Oviedo per després acabar la Llicenciatura a Murcia. Més tard, es traslladà a Madrid, on va emprendre els estudis a l'Escola Superior de Magisteri. El 1928, després de llicenciar-se, fou destinat a la població aranesa de Lles, localitat on fundà un grup de teatre infantil conjuntament amb els alumnes de l'escola on impartia les classes. El 1931, després d'apovar unes opsicions de la Inspección Provincial de Madrid, tornà a la capital, on va fixar-hi la seva residència. És en aquesta època, que començà a escriure nombroses obres teatrals i poètiques, com ara "El peregrino de la barba florida", "La flauta del sapo", o "La sirena varada", aquesta darrera estrenada al Teatro Español amb gran èxit. El 1937, després de l'esclat de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a Arge

¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Aquest és un dels fragments més coneguts del teatre clàssic espanyol de tots els temps. És el monòleg de Segismundo a ''La vida es sueño'' de Pedro Calderón de la Barca, tot un clàssic del teatre barroc del segle XVII que avui posem en antena en el marc de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora. Pedro Calderón de la Barca és un dels més insignes literats del teatre barroc del Segle d'Or espanyol. La seva producció dramàtica consta de poc més d'un centenar de comèdies, una vuitantena d'autos sacramentals, lloes, entremesos ai altres obres considerades menors. La seva obra teatral és entesa com la culminació del model creat a finals del segle XVI i començaments del XVII per Lope de Vega, amb una millora i perfeccionament de la fórmula dramàtica que redueix el nombre d'escenes i depura els elements lírics i poc funcionals pe

Goldman, nascut a Xicago el 1927 en el sí d'una família d'origen jueu i mort el a Nova York el 1998, destacà com a dramaturg i guionista televisiu, i és germà del també escriptor i guionista William Goldman. L'obra que avui posem en antena, "El león en invierno", fou estrenada en versió teatral a Broadway el 1967. Un any més tard fou portada a la gran pantalla, segons guió del mateix autor, i amb un repartiment en el que apareixien actors com Peter O'Toole, Katherine Hepburn, Anthony Hopkins o Timothy Dalton. L'èxit aconseguit li valgué el reconeixement en forma de diversos premis cinematogràfics, entre els que podem destacar l'Òscar a la millor actriu per Katherine Hepburn, guardonada també amb el premi Bafta; i el Globus d'Or al millor actor per Peter O'Toole. L'acció se situa al Castell de Chinon, on el Rei d'Anglaterra, Enric II, viu amb la seva amant Àlix. Es cel·lebra la Festa de Nadal i el Rei ordena l'alliberament de la seva esposa, Leonor d'Aquitània, a qui té recluïda des de fa deu anys. El Rei

Pierre Barrillet, parisenc nascut el 1923, i Jean-Pierre Grédy, originari d'Alexandria nat el 1920 i establert a França, és un tàndem d'autors teatrals que han escrit més d'una trentena d'obres de teatre englobades en el gènere del ''teatre de boulevard'' (comèdies curtes amb caire vodevilesc), algunes de les quals han esdevingut autèntics èxits de públic, sobretot a França. Entre tota la seva producció literària, destaquen, per exemple, ''El do d'Adela'', una de les seves primeres creacions, del 1948, ''Flor de cactus'', del 1963, ''Quaranta quirats'' i ''Quatre històries de lloguer'', del 1966; o ''Pell de Judes'', del 1974. D'entre totes les seves creacions, l'obra que avui posem en antena és potser la més coneguda. No en va, ''Flor de cactus'' fou, fins i tot, portada al cinema el 1969 amb la direcció de Gene Sacks i Walter Matthau, Ingrid Bergman i Goldie Hawn en els papers principals. La comèdia narra la història de Julián, un home solter que ronda els quaranta i que presumeix de seductor. La seva a

Adolfo Torrado Estrada, nascut a La Corunya el 1904, s'inicia com a literat a 'La Voz de Galícia', però no és fins que marxa a viure a Madrid, el 1929, que comença a destacar com a autor dramàtic. La seva primera obra, ''Crack'', que combina el melodrama i la comicitat, és una autèntica denúncia de l'estraperlo; i ho fa fent ús dels estereotips regionals sobre els gallecs, un recurs que al llarg de la seva carrera és una constant habitual. Abans de la Guerra Civil, escriu diverses comèdies en col·laboració amb Leandro Navarro Bonet, com ara ''El debut de la Patro'' (1932), ''Los hijos de la noche'' (1933) o ''La mujer que se vendió'' (1935), totes elles amb una sensibleria i un humor fàcils que són habituals en el 'torradisme'. Però és després de la Guerra quan la seva fórmula teatral assoleix un èxit comercial sonat, amb obres com ''Un caradura'' i ''El famoso Carballeira'' (1940), ''Mosquita en Palacio'' (1941), ''La duquesa de Chiruca'' (1942), ''El gran calavera'' (1945), ''Una gallega en Nueva York'' (19

Ruth Goodman fou una autora, guionista i traductora nascuda a Pensilvania el 1912, filla d'un autor i productor teatral de l'època. El 1932, es casà amb Augustus Otto Goetz, que aleshores exercia de corredor de borsa, i va adoptar el cognom del seu espòs. Junts, van començar a escriure els guions de diferents obres teatrals, fins el 1957, any de la mort d'Augustus. L'obra que avui posem en antena, «La heredera» data del 1947, i està basada en la novel·la del, també escriptor americà, Henry James, anomenada «Washington Square». «La heredera» és un guió ambientat a mitjans del segle XIX que narra la història de Helen, una jove tímida i senzilla, que viu amb el seu pare el Doctor Slooper, un metge que posseeix una gran fortuna. La seva esposa, la mare d'Helen morí en donar a llum la seva filla, i el doctor és qui s'ha encarregat des de sempre dels assumptes de Helen. La jove, que als seus trenta anys comença a sentir inquietuds amoroses, coneix Morris Townsend, un jove tot just arribat d'Europa. Helen i Morris c

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Anuillos para una dama' d'Antonio Gala. Emissió del 24 d'Octubre de 2020. Gala, nascut a la província de Ciudad Real el 1930, però cordovès d'adopció, és un escriptor que ha obtingut notable èxit en tots els gèneres que ha conreat: el teatre, la poesia, la novel·la, l'assaig, el columnisme periodístic, així com diversos guions televisius. El seu estil es caracteritza, sobretot, per una gran abundància d'imatges i recursos literaris i una acurada presentació formal dels seus textos. Sovint, també, acostuma a ésser crític amb personatges històrics i d'actualitat, un fet que en ocasions li ha comportat força crítiques dels seus detractors i dels que no combreguen amb la seva ideologia política. La seva activitat literària ha estat mereixedora en nombroses ocasions de guardons i premis literaris d'índole diversa. "Anillos para una dama" està inspirada en el poema èpic anònim del segle XIII, el "Cantar del Mío Cid". L'acció de l'obra se situa a la ciutat d

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La visita' d'Isabel-Clara Simó. Emissió del 18 de Juliol de 2020. Isabel-Clara Simó i Monllor neix a Alcoi el 1943. Llicenciada en Filosofia i Periodisme, i doctorada en Filologia Romànica, comença a exercir de docent, primer a la Comunitat Valenciana i més tard a Catalunya. El 1972 deixa la docència per iniciar la seva carrera periodística exercint la direcció de la revista ‘Canigó’ i col·laborant habitualment en diversos mitjans de comunicació. Els inicis de la seva carrera literària es remunten al 1978, quan un recull de sis històries de curta durada originals de l’autora sota el títol de ‘Es quan miro que hi veig clar’ obté el Premi Víctor Català de contes i narracions. La seva primera novel·la arriba el 1983. Ambientada a la seva ciutat nadiua, ‘Júlia’ és una història ambientada en personatges i fets reals ocorreguts a Alcoi arran de la insurrecció popular esdevinguda a la ciutat el 1873 i que, amb el tem

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Proceso a cuatro monjas' de Vladimiro Cajoli. Emissió del 18 d'Abril de 2020. Cajoli neix a Montevarchi, a la Toscana italiana, el 1911. Després de llicenciar-se en literatura, comença a exercir una intensa activitat com a periodista i assagista, col·laborant en diverses revistes i publicacions; i com a dramaturg, essent autor de diversos textos teatrals. El 1952 escriu el guió de la pel·lícula ‘’L’artícolo 519 di Codice penale’’, un drama dirigit pel debutant Leonardo Cortese. D’ençà d’aleshores, inicia una intensa activitat com a creador de textos radiofònics, i el 1959 guanya el Concurs Nacional de Guions Originals per a la Televisió organitzat per la RAI amb ‘’I figli di Medea’’, un drama de ficció televisiva que s’emet en directe per la televisió nacional i que es converteix en un gran esdeveniment mediàtic que guarda cert paral·lelisme amb la històrica emissió de ‘̵

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cándida' de Georges Bernard Shaw. Emissió del 11 d'Abril de 2020. Dramaturg, crític literari i activista polític d'ideari socialista i pacifista, Shaw neix a Dublín el 1856, fill d'una família pobra i protestant. Atesa la seva condició econòmica precària, es forma de manera autodidacte i de seguida s’interessa per la literatura. D’ençà del 1870, s’instal·la a Londres. Allà passa llargues hores instruïnt-se a la biblioteca del ‘British Museum’ i s’inicia en l’escriptura, però les seves primeres cinc novel·les són rebutjades per tots els editors. És aleshores que comença a escriure una columna de crítica musical al diari 'Star' i que comença a involucrar-se en política, per acabar esdevenint una de les figures clau del moviment socialista i de les idees polítiques progressistes, i un provocador inconformista que aprofita la seva obra per criticar de manera constant i amb una certa dosi d’humor diferents aspectes socials de l’època. El 1892 es converteix