Reservoir Jocs

Un dels llocs privilegiats del Festival Dau Barcelona, i ho diem després d'haver cobert les set edicions, és sens dubte l'entrada a l'espai La Fàbrica entre la porta i l'ascensor... allà et veu tothom! I allà estaven els flamants guanyadors del premi que atorga HISPA al millor joc d'edició estatal: Martí Lucas i Josep Izquierdo (també coneguts com els TOTJUGAR -el mes de juliol de 2014 ja parlàvem amb ells en aquest humil podcast!-).

Avui no parlarem d'ofertes, però en ser BLACK FRIDAY us oferiré 3 àudios pel preu de 2!!! A hores d'ara hauria d'estar anant cap a l'acte de lliurament dels premis Dau, però l'esquena no em deixa bellugar gaire i estic publicant això mentre faig el recomanat repòs. Intento estar a tope per dissabte i diumenge. Primerament l'àudio l'anava a titular "La moderadora, l'MC i la bonus track". Perquè al Molins Horror Games vaig parlar amb la Núria Casellas (moderadora de la xerrada del capítol anterior i editora a Cucafera Games), també amb el Sergi Sanmartí (MC o "Mestre de Cerimònies" de tot plegat) i com a bonus track escoltareu al Ferran Renalias de Ludo Catalunya, amb el que vaig poder parlar al passat festival JOKOS de Sabadell. Material en tenim molt, i més que generarem aquest cap de setmana... i després ve la DevirFest i AJ. Ja sé que demanaré als reis: un recanvi de lumbars i cervicals. Però, sigui com sigui... SEGUIM!

Tenim la sort de veure com cada dia neixen nous projectes en el panorama lúdic, i avui comptem amb un joc de la nova editorial gaditana Pavana Games. Pirámide del Sol, ho hem de reconèixer, és un joc que pel que fa a mecàniques i producció no ens ha fet el pes. Hi ha cartes per portar la puntuació que utilitzen colors que no es distingeixen dels fons, la puntuació (a part dels problemes de visualització) és un xic tediosa i com a joc de construir una piràmide amb cartes, tot i que temàticament funciona, mecànicament trobem velles joies que el superen... sense anar més lluny Pinguin-Party, un joc de fa 10 anys de Reiner Knizia. Amb Fréderic Moyersoen, autor belga del clàssic Saboteur (publicat l'any 2004), sempre estem esperant un nou gran joc com el que al seu temps va suposar el dels nans i la mina... malauradament, joc rere joc, mai trobem aquesta fita i comencem a pensar que és un autor one-shot (que al final de la seva carrera es valora només per una única obra). Sigui com sigui, esperem que el "malastr

Este audio es íntegramente en castellano por voluntad expresa de la organización. Del 9 al 18 de noviembre, en Molins de Rei, se celebró la edición número 37 del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei. Y, dentro del mismo, la asociación JUGONES montó por segundo año un evento en sintonía con el festival: una jornada de juegos de mesa dedicados al terror y a otra temática invitada (en este caso han sido los viajes). Uno de los platos fuertes fue la mesa redonda que juntó a David Esbrí (editor en Devir), Fernando Barbanoj (autor de Stress Botics -al que también tuvimos el placer de conocer en nuestro anterior episodio-) y Lluís Collelldemont (autor de Death Show TV). La mesa redonda fue moderada por Núria Casellas (autora de juegos y flamante editora en Cucafera Games) y fuimos invitados al evento por Sergi Sanmartí (docente y miembro de JUGONES). En el siguiente episodio hablamos brevemente con ellos.

Avui parlem del joc que, amb el permís de SuperRino, es pot convertir en un digne successor de Jenga (joc clàssic d'apilament creat el 1983 per la dissenyadora Leslie Scott). Topito és un dels 7 jocs que des del podcast RESERVOIR JOCS hem volgut donar a la iniciativa de la Quina Diabòlica Solidària organitzada per la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Esperem que aquesta petita donació serveixi per recaptar diners per contribuir des de Sant Andreu de la Barca a La Marató de TV3.

Es pot fer una secció del DESCOBRINT JOCS amb spoilers? Ho hem intentat i la veritat és que sí. Tot i que ben bé no ha estat un spoiler... podem dir que es tracta d'un "truc" per obtenir millors resultats a The Mind. The Mind no és un joc. És un experiment que s'ha de provar almenys un parell de vegades i, si pot ser, amb grups de persones diferents. M'agrada dir que és un experiment de team building perquè cada cop que el jugues acabes sincronitzant-te millor amb els teus companys. Tant que es poden arribar a donar situacions molt èpiques i memorables. Wolfgang Warsch ha tingut l'habilitat de posar-nos a jugar al voltant d'una taula amb l'invent més antic que coneixem: el temps. Això ja és suficient perquè aquest autor s'instal·li en el nostre ràdar (manera col·loquial de dir que estarem molt amatents d'allò nou que faci a partir d'ara) i també per haver estat nominat amb aquest brillant The Mind als darrers premis Spiel des Jahres.

La secció DESCOBRINT JOCS és meravellosa. Comences parlant d'un joc de Richard Garfield, conegudíssim creador de jocs i pare de Magic: The Gathering, i acabes parlant de la sèrie Stranger Things. Tot pot fer un gir inesperat, sempre. El que més ens ha ocupat parlant de Bunny Kingdom és la capacitat que tenen els jocs d'agradar-nos molt si el context de joc és favorable i de decebre'ns molt si les circumstàncies no acompanyen. Ens referim al cas concret d'un grup de divulgadors que després de tot un dia a la fira d'Essen, en arribar a l'hotel van provar aquest joc cansats, amb una lectura molt minsa de les regles en anglès i desmotivats inicialment perquè les il·lustracions del joc en qüestió els semblaven enfocades a un públic diferent del que ells es consideraven... resultat: opinions molt esbiaixades. Per sort, nosaltres triem el lloc i el moment ideals per provar un joc i això fa que les sensacions no siguin gens enganyoses. Podem dir amb molts arguments que Bunny Kingdom és un gran joc dins la seva espè

Un dels projectes que més cridaven l'atenció a JOKOS va ser el que vam poder veure a l'estand de l'editorial barcelonina 4Dados. Un joc "amb cert pes" a la BGG que sortirà ben aviat per Kickstarter i que porta per nom Stress Botics. A l'entrevista parlem amb Alberto Puertas (un dels editors de 4Dados) i amb Fernando Barbanoj (part de l'equip creatiu de Token Synapse i co-autor del joc amb Nacho Román i Alberto Delmás).

Del passat Festival JOKOS a Sabadell ens hem emportat uns quants àudios. El primer és aquesta breu però interessant xerrada de Pablo Giménez (jugador, educador, llibrer, podcaster, pare, fundador d'Ayudar Jugando i moltes altres coses -és més poliédric que un D100!-). Giménez ens explica i diferencia conceptes tan de moda com la gamificació i l'aprenentatge basat en jocs. També ens regala una llista de fonaments per introduir el joc a les aules. De vegades sona tan contundent i necessàriament crític amb la mala praxi pedagògica que no he pogut evitar imaginar-me'l com "el Chicote de las aulas". En alguns moments cita alguns títols amb potencialitats per a l'aprenentatge basat en jocs: Magic: The Gathering (Richard Garfield), Hombres Lobo de Castronegro (Philippe des Pallières i Hervé Marly), Pandemic (Matt Leacock), Dixit (Jean-Louis Roubira) i Ikonikus (Manu Palau).

Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-). Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs). - 1995: Catan - 2000: Carcassonne - 2005: ¡Aventureros al Tren! - 2008: Pandemic - 2017: Azul Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de p

Tanquem temporada recomanant un altre joc d'importació... sabem que igual us costa més de trobar, però també ens consta que molts jocs que hem portat aquí s'han acabat editant en castellà i/o català. Us poso alguns exemples: - El Pick-a-PIG el vam ressenyar aquí el febrer de 2014 i mesos més tard va sortir per Homoludicus com a Pick-a-CERDO. Devir, afortunadament, el segueix reeditant. - L'aclamadíssim Patchwork el vam portar a la ràdio el mes de novembre de 2014 (com es pot comprovar aquí), just passada la fira d'Essen. Maldito Games el va treure en castellà l'any 2015. - L'Isle of Skye el vam ressenyar abans que guanyés el Kennerspiel des Jahres i un any abans que SD Games el publiqués en castellà (aquí està l'àudio). - L'Isle of Trains, ressenyat aquí l'octubre de 2015 surt ara, tres anys després, per Looping Games amb el nom de ¡A Todo Tren!. - Amb el preciós Arboretum (ressenya aquí) també ens vam avançar un any al fet que Fractal Juegos el treiés en castellà. - Finalment, amb Sagrada, també hem parlat

Vaig jugar recentment a aquest joc amb un amic, també coneixedor de molts jocs de taula i particularment d'aquells que tenen la mecànica de les subhastes (en el seu top 3 de mecàniques de joc preferides). Curiosament no coneixia aquest Knizia del 1995 que ara acaba d'editar tan magníficament Osprey Games. Aquest amic em va dir, abans de jugar, que si el joc es semblava una mica al SE VENDE d'Stefan Dorra (el seu joc de subhastes preferit i també una mica "viejuno", perquè és de l'any 1997) que estaria prou bé... no vam acabar la primera partida i em va reconèixer: "¡Este juego es mucho mejor que el SE VENDE!". I és que Knizia és d'aquells "viejos rockeros" que s'han de conèixer i sempre respectar moltíssim [fet que alguns influencers (per dir una paraula) estatals no estan portant a terme i crec que és força injust -és com voler parlar d'Història Contemporània sense conèixer la Revolució Industrial-]. Parlant ja de l'edició actual, ens hem de felicitar de l'elecció per part d'Osprey Games d'una il·lustrador

S'estan posant de moda els jocs de "llapis i paper" o el que a la BoardGameGeek denomina la família dels jocs Roll 'n Write?. Nosaltres creiem que sí. L'any 2014 van treure el cap a la fira d'Essen productes com Doodle City, dels mateixos autors danesos que signen aquest nou Avenida, o Rolling Japan (una raresa d'Hisashi Hayashi de la que ja vam parlar al podcast aquí). Aquest any tenim jocs de "paper i llapis" publicats per moltes editorials... alguns millors que d'altres, però només d'aquells que realment valguin la pena en parlarem pròximament. Els motius d'aquesta fal·lera dels editors per treure aquest tipus de jocs són diversos, però els principals són aquests: - Acostumen a ser el que diem "solitaris multijugador", i per tant poden ser jugats des d'una sola persona fins a molta gent alhora... l'únic límit és la quantitat de papers del bloc. - Com hem dit, el límit és el bloc... un cop s'esgota (si no has fet còpies o no ho has escanejat), has de tornar a comprar un bloc o, si l'editorial no en ven d

A poc a poc els micro-editors van agafant experiència i ens porten productes millor acabats i amb voluntat de ser més accessibles que les seves primeres referències. Això salta a la vista amb GDM Games i la seva nova sèrie de jocs agrupada sota el nom de Q. Sortint-se del fenomen/moda dels jocs d'escapament, la sèrie de jocs Q se centra en la deducció i la crònica negra per a tots els públics, quelcom que saben fer molt bé els nois de TOT JUGAR (emprenedors lúdics catalans als qui vaig poder entrevistar l'any 2014 -ja ha plogut!- teniu l'àudio aquí). Q - Última Llamada és potser el títol que més ens ha agradat de la primera trilogia. Amb només 32 cartes i una mecànica senzillíssima, de decidir quina informació posem en comú i quina descartem, passem prop d'una hora reflexionant, conjecturant, discutint i exposant tesis a la resta de jugadors perquè "les comprin" o recordin algun petit detall que les invalidi per complet. Els 8€ millor invertits per passar una excel·lent tarda de diumenge... i el joc, un cop

L'associació Ludo mai falla a la Fira JugarXJugar de Granollers i nosaltres... tampoc! Si sou persones curioses en saber com funciona aquest sector dels jocs de taula i, fent un símil teatral, no us conformeu a veure l'obra si també us deixen veure la tramoia... passeu, passeu! Escoltareu la Núria Casellas (autora i moderadora de la taula rodona), el Víktor Bautista (autor convidat de la fira), el Francisco "Pak" Gallego (autor i editor) i l'Eloi Pujadas (autor) intercanviant punts de vista i responent qüestions del públic sobre com s'ho ha de fer un autor de jocs per fer arribar el seu prototip a una editorial. Quins inconvenients i quines oportunitats existeixen. Quines són les típiques errades i què és MOLT recomanable fer per tenir èxit en la comunicació amb els editors de jocs.

Els jocs de Marc André comencen a tenir una certa marca d'autor. Si us fixeu, gairebé sempre estan inspirats en l'edat mitjana... però l'accent més marcat dels jocs d'aquest home no està en la temàtica, resideix en la mecànica. Ja pot ser un joc de majories, de draft de cartes, de gestió de mà o de set collection (o d'una barreja d'alguna d'aquestes coses)... que sempre et conduirà a la competència brutal, a atacar i defendre't, a la confrontació directa. Aquest tret et pot agradar més o menys... jo vaig arribar a odiar Splendor per aquest fet, però després quan vaig provar Barony vaig entendre que els moments de crueltat dels seus jocs no eren defectes de disseny i sí artificis mecànics del tot intencionats. Aquest "puterio" radical de Marc André també ho té, potser una mica més contingut, aquest Majesty: La corona del reino.

Avui ens endinsem a cops de matxet a la frondosa selva de l'illa de Karuba, plena de temples i tresors per ser descoberts! Els aventurers que sàpiguen administrar millor la planificació i el risc seran aquells que traçaran les rutes més valuoses cap als temples, la victòria i la fama al món de l'arqueologia. Sembla mentida el magnífic treball de reducció a la mínima expressió que ha sabut fer Rüdiger Dorn sobre un joc familiar com Karuba. Recordem: joc nominat als premis Spiel des Jahres 2016, amb el que HABA encetava un salt més enllà del joc infantil amb la sèrie anomenada Family Games i franquícia de la qual surten més reimplementacions com aquesta versió de cartes o la versió per a nens a partir de 4 anys anomenada Karuba Junior. Karuba: el juego de cartas és un joc on, amb només 16 cartes, cada jugador haurà de traçar els millors camins per ajudar a quatre exploradors a arribar cadascun al seu respectiu temple. La tria de cartes es fa amb una mini-subhasta que implicarà prendre algunes decisions import

Com sempre, intentem estar allà on l'associació Ludo es mou. Si t'interessa el disseny de jocs i vols conèixer gent amb els mateixos interessos i necessitats... "LUDO ES BIEN"! Una de les seves últimes parades va ser a ILUDO 2018 (Mataró), les jornades organitzades pel club Banshee Errante que des dels seus inicis han manifestat un alt compromís envers la creativitat lúdica amb el concurs de prototips i ponències com la que avui us presentem. Joan Pons és professor de Game Design al Grau de Creació de Videojocs de la UPC, també és professor de Gamificació i Cultura Digital al CRAI de la UB i Director Creatiu a Arhat Games. Membre de Ludo i un dels actuals coordinadors d'aquesta associació de creadors de jocs de taula a Catalunya. El playtesting és el procés iteratiu d'assaig-error davant un grup humà pel qual obligatòriament han de passar tots els jocs. Potser és l'etapa més important per a la consolidació d'un joc, però... Com fem sessions de playtesting? Hi ha playtesters professionals a Catalunya? Què ha

Ha passat Sant Jordi i el Jordi, el de la ràdio, em va proposar que portés al programa algun joc literari... que n'hi ha i bastants. Però si entenem que la literatura és una part del llenguatge, per què no ser més ambiciós i portar un joc sobre el llenguatge i una de les seves particularitats: la polisèmia? Doncs sí... mai faig tot el que se'm demana o, si ho faig, sempre he de posar-li el meu punt d'estridència. Però és que el joc acaba de sortir, m'agrada bastant més que el seu predecessor i pensant en el proper Sant Jordi... és el joc de paraules ideal per jugar-ho en parella! Seré breu i clar: heu de jugar "molt fort" aquest nou Código Secreto Dúo!

Quasi podem dir amb absoluta certesa que si hi ha una editorial a l'estat espanyol que sap atendre als mitjans, convencionals i socials, aquesta és Devir. Des de fa molts anys compta amb el prestigiós gabinet de comunicació Xarli Diego, que en moltes ocasions ha posicionat l'editorial en llocs destacats de la premsa. A partir de 2015, s'uneix a l'equip el jove periodista Benja Amorín que, a més de posar en marxa el projecte Devir TV, esdevé un canal de comunicació directe i dinàmic amb la massa crítica que amb regularitat es dedica, o ens dediquem, a parlar amb passió d'aquesta afició. Fruit dels mailings del Benja, el passat dijous 19 d'abril, ens vam trobar a l'Ateneu Barcelonès diferents divulgadors lúdics com el mestre Oriol Comas, Nano Márquez de Funattic Channel, Edu Pascual d'Enjuégate o el bloguer Luis Hernández, també conegut com The Black Meeple, entre d'altres... era la presentació del nou joc de Roberto Fraga i Yohan Lemonnier: Gretchinz! Gretchinz! passarà a la història com la primera llicència