Reservoir Jocs

En breu començo a compartir les mini-entrevistes fetes al cinquè Festival Dau Barcelona, però d'abans tinc l'àudio de la presentació en societat del joc Barcelona La Rosa de Fuego, un acte realitzat durant el matí a la mateixa fàbrica de Moritz on per la tarda es va desenvolupar la típica Devir Fest de cada any (podeu escoltar aquí l'entrevista que li vaig fer durant la trobada a Xavi Garriga, director editorial de l'empresa, com a corresponsal del podcast espanyol Vis Ludica). A la presentació van participar, a més del Joaquim Dorca (soci-director de Devir), l'historiador Francesc Xavier Hernández Cardona i els autors del joc Marco Maggi i Francesco Nepitello. Cap al final de l'àudio, el Joaquim diu que els agradaria publicar un joc d'una editorial nord-americana sempre que els deixessin canviar l'aspecte gràfic actual d'aquest joc (que no pot dir en públic)... la portada del Barcelona La Rosa de Fuego que acompanya aquestes línies conté alguna pista sobre el títol d'aquest misteriós joc futurible de Devir

Avui parlem de Quadropolis, el primer joc publicat de l'autor francès François Gandon i flamant guanyador del Premi Dau al Millor Autor Internacional Novençà del 2016. Un reconeixement amb el que vaig tenir l'honor de ser part del jurat i vaig participar a la gala de lliurament de premis del passat divendres en el marc de la cinquena edició del Festival Dau Barcelona. Quadropolis us enamorarà per les seves mecàniques senzilles, perquè cadascuna d'aquestes té un component temàtic molt ben trobat i perquè el poden jugar amb el mateix nivell de gaudi jugadors casuals i jugadors avesats (el prototip del joc va guanyar un dels concursos de creació de jocs més importants del planeta: el de Boulogne Billancourt promogut pel CNJ). Parlant d'aspectes més d'editor que d'autor, la producció i els components estan molt cuidats (marca de la casa Days of Wonder) i cada còpia del joc incorpora un petit homenatge a diferents ciutats del món en forma de rajoles amb monuments propis de cada país. Barcelona surt representada a

Un vaixell carregat de valuoses valises ha embarrancat aquesta nit a les nostres costes més properes... són temps de gana i sabem que qualsevol mercaderia perduda no té més amo que aquell qui la troba. Centenars de capses de fusta arriben surant a les roques, però malauradament no hem estat els únics astuts que ens hem apropat a treure'n profit. Hem de ser àgils abans que surti el sol tot manifestant les nostres intencions per repartir, o no, el botí: Ens posem agressius per veure si els altres respecten aquesta posició? I si els altres també s'hi posen? Millor pactem pacíficament? O negociem per mirar de triar el que més ens convingui? Aquest és el fil argumental del nou joc Dolores o HMS Dolores, el que hem definit com un experiment lúdic sobre el dilema del presoner. Un joc interessant per perdre amics o mantenir-los per a tota la vida... si més no, els acabarem coneixent molt millor.

Quan s'apropa el Festival Dau Barcelona acostumem a parlar amb el seu comissari, el gran Oriol Comas... però enguany encara no hem trobat el moment ni l'espai (però us assegurem que parlarem de Dau 2016 en molt poc temps. Ja sabeu que és un festival que ens va enamorar des de la primera edició i que hem cobert àmpliament sempre). El que sí us portem avui és la conferència que l'Oriol va fer en el marc d'un altre festival d'una altra ciutat important: Ludivers Girona. El títol de la ponència era Grans autors clàssics, però es va parlar de quelcom més i es van abordar temes tan interessants com el de la classificació dels jocs o la gestió patrimonial d'algunes col·leccions privades... tot això amb algunes còpies damunt la taula de clàssics de la col·lecció personal d'en Comas. Un gran document sonor per saber d'on venim aquests que gaudim jugant, creant i parlant de jocs.

Una setmana més seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Avui ens centrem en la robòtica i la intel·ligència artificial... és que tot just acabem de tornar de la jornada lúdica QUE VÉNEN ELS ROBOTS! organitzada per la Fundación Asimov aquest passat cap de setmana al centre cívic Pere Quart de Barcelona. Un dels jocs que ens va enamorar durant les demos va ser Micro Robots, que tot just ara acaba de sortir editat per Devir. Amb només quatre planxes de cartró reversibles, un parell de daus i unes fitxes de plàstic condensa la idea essencial del joc en el que s'inspira: el ja clàssic del mestre Alex Randolph Ricochet Robots. I en la tria musical per tancar la secció tampoc ens quedem curts i punxem un tema creat únicament per intel·ligència artificial: Daddy's Car. Però no cal tenir por... encara estem emparats per les lleis de la robòtica. Que tingueu una bona partida!

Una setmana més seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. I ho fem amb una experiència que s'ha posat molt de moda aquests darrers mesos... els jocs d'escapament. Aquests jocs d'enginy van iniciar-se en format digital, després van passar al format físic i tot just ara estan sortint adaptacions al format taula. Avui us expliquem com és una d'aquestes adaptacions, concretament us parlem d'Escape the Room: Misterio en la Mansión del Observatorio. La curiositat d'aquest jocs és que es consumeixen un cop es juguen, però es poden recondicionar per a ser jugats un altre cop per un altre grup de persones. Parlem més d'experiències que de jocs... i prepareu-vos, perquè ja ha sortit una segona aventura que en anglès es diu Escape the Room: Secret of Dr. Gravely's Retreat.

Una de las cuentas de YouTube que debes seguir si quieres oir hablar con criterio, conocimiento y humor sobre juegos de mesa es la de Chema Pamundi. Aquí os ofrecemos la charla/presentación sobre Guerra del Anillo que realizó a finales de septiembre en la tienda Dr. Game de Sitges. Quiero agradecer a Chema y a Luis, propietario de la tienda, las facilidades que me prestaron para registrar este contenido. Si pasáis por Sitges no dudéis a la hora de visitar Dr. Game: buen surtido, excelente atención personalizada y con infinidad de torneos y actividades paralelas como esta presentación. P.D.: He puesto una intro y una salida musical con partes de un remix de Stranger Things sólo porque sé que a Chema y a Bascu les pondrá pinocho (no le busquéis más explicaciones).

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu amb una aproximació al món del cinema, Jurassic Park (1993) d'Steven Spielberg, que alhora va ser una adaptació d'una novel·la, Jurassic Park (1990) de Michael Crichton. Tres suports culturals diferents per explicar històries molt semblants. La col·lecció de jocs DUO de Matagot compta amb títols tan estranys i diferents entre ells com el Zombies vs. Cheerleaders (del que ja vam parlar), clàssics com el Jungle (el Dou Shou Qi xinés) o aquest RAPTOR d'autors d'actualitat com Cathala i Faidutti. Ens fixem també en una dinàmica lúdica recurrent per aquests, i d'altres, autors francesos: el guessing... el que es pot resumir amb la frase "jo triaré això perquè segur que ell triarà allò".

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu, i seguim adaptant-nos a temes que tenen a veure amb la tardor... la setmana passada era Halloween i aquesta toca la temporada de bolets. Us farem un 2X1, ja que parlarem de dos jocs que són alhora el mateix: Morels i Boletaires. En aquesta ressenya no ens centrem massa en explicar la mecànica del joc i us expliquem la història de com va passar de ser una auto-edició a una llicència internacional. Com casi acaben quedant-se els drets d'explotació a casa nostra, en mans de l'antiga editorial de Granollers Homoludicus, i com van acabar aquests drets a Alemanya... on la caça de bolets agrada però no forma part de l'ADN cultural i gastronòmic com passa a Catalunya.

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu, i aquesta setmana triem una temàtica concreta per adaptar-nos a l'agenda... sí, tornen els zombis per Halloween, però més que passar por riurem una estoneta veient-los passar-les canutes lluitant amb unes poderoses animadores. Avui hem portat als estudis de la ràdio l'esperpèntic Zombies vs Cheerleaders. Dins de la col·lecció DUO de Matagot, podem trobar rareses com aquesta. Tret del tema i les il·lustracions el joc, com a conjunt de mecàniques, funciona prou bé i ofereix partides asimètriques i modulables en durada i dificultat. Trobem que també farà les delícies d'aquells seguidors del còmic nord-americà de gènere i dels aficionats a la sèrie B. Una vegada més demostrem que hi ha jocs de tota mena i per a tot l'espectre de públic.

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Ho fem endinsant-nos per primer cop en el món fantàstic d'Andor amb la recent apareguda aventura per a dos jugadors anomenada Las Leyendas de Andor: Chada y Thorn. Un joc stand-alone (autojugable, sense necessitat de barrejar-ho amb el joc més gran de tauler) que manté l'essència de la necessitat inherent de cooperar per poder progressar. Conserva, alhora, tot l'aroma temàtic del seu "germà gran" explicant-nos la història de dos aventurers: Chada i Thorn (i d'un tercer, Stinner, si ens descarregem des del web de Devir aquest material promocional extra per poder jugar-ho en solitari). Las Leyendas de Andor: Chada y Thorn és un joc que per mecànica i temàtica passa sobradament el filtre dels jocs que ens agraden molt jugar avui dia i us el podem recomanar amb els ulls tancats si sou fans dels jocs cooperatius, de resoldre problemes, de descobrir continguts mentre jugueu i de viure intensament aventures al voltant d'una taula. Aconseguireu sortir de l

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. El flicking està de moda, i nosaltres no podem deixar de ressenyar el que és tendència... tot gràcies a la botiga on-line Mathom, amb magatzem a Sant Andreu de la Barca, que estrena nou web i que també ens ajuda a portar les darreres novetats a la ràdio. Avui parlem del grandíssim Escuela de Pingüinos, un joc que enganya perquè es presenta amb un tema i una mecànica que d'inici semblen adreçats als més petits de la casa... tot i que sempre acaba la taula envoltada d'adults, en peu, gaudint de la tensió d'una persecució d'aquests simpàtics pingüins saltamartins. La prova autèntica de que jugar no té edat o que cadascú guarda dins seu el nen que vam ser (si no són certes ambdues afirmacions alhora).

Seguim parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Avui aprendrem, jugant, una mica de mitologia clàssica... tot per una guerra que s'acaba de declarar entre els deus de l'Olimp, farcida d'herois i soldats, on nosaltres (com a jugadors) hi prendrem part. Batalla por el Olimpo és un d'aquells jocs que els anglesos diuen "tug of war" (el que aquí es podria traduir com "estira i arronsa"). I és que, com bé indica la capsa, estem davant d'un joc per a dos jugadors que amb una pila de cartes, un petit tauler central i unes peces de fusta intenta simular una disputa èpica entre deïtats. Recorda al clàssic Battle Line, amb un intent d'atorgar-li variabilitat estratègica molt encomiable, però també amb un problema de massa text en la majoria de cartes que passen per les nostres mans, i les de l'adversari, que genera partides molt poc fluides. Tot plegat fa pensar que el clàssic de Knizia segueix sent (després dels anys) millor joc.

Nova temporada per seguir parlant de jocs al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Com és costum al programa de vegades portem jocs molt fàcils d'aconseguir i d'altres alguns una mica més especials... avui toca parlar d'un joc neozelandès que vaig aconseguir per Kickstarter. A Flee The Scene (el que es traduiria com a "fugir de l'escena") hem de posar-nos a la pell d'uns lladres de museus. Com bons professionals del furt, haurem d'aconseguir peces valuoses per a col·locar-les en els mercats clandestins de diferents ciutats europees i del nord d'Àfrica. Estarem preparats? El que més crida l'atenció d'aquest pick-up and deliver de tall molt familiar és l'original mecànica del transport que, amb unes quantes peces de fusta, aconsegueix un funcionament molt interessant amb cert grau d'interacció que agradarà els més estrategues. Un joc estrany que, si podeu, heu de provar.

Arriba l'estiu i arriba l'edició número 116 de la secció de jocs del Via Directa. Comença a ser un clàssic fer les recomanacions de jocs per a l'estiu abans de tancar temporada, i els cinc jocs que us proposem avui són una molt bona idea per tirar-vos de cap a aquesta afició. Comencem pel joc central de la secció, El portal de Molthar, un joc de cartes molt portàtil que és "d'agafar coses per intercanviar-les per d'altres i, amb això, guanyar punts de victòria", també coneguts com a climbing games (jocs d'escalada). Com bé diem a l'àudio, és un joc perfecte per tenir una primera aproximació a la temàtica fantàstica, similar en sensacions al gran Splendor però molt més reduït en capsa i preu. Al final de la secció recomanem quatre jocs més de caire estiuenc: Virus (la sensació entre els fillers de cartes fets a nivell estatal), Hive Pocket (un clàssic dels "un contra un" més portàtil que mai i amb unes peces a prova de bombardejos), Codi Secret (el party game de moda, ara més recomanable que mai perquè gràci

Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Aquesta setmana us portem un joc de deducció, amb un tema una mica enganxat repescat dels clàssics i totalment assimètric. La disposició a taula sempre recorda a un altre joc que tots coneixem: Hundir la flota (joc de 1931 dissenyat per Clifford Von Wickler), però aquest Odyssey: La ira de Poseidón té unes notables diferències que faran acostar-s'hi a tots aquells i aquelles enamorades dels jocs de deducció espacial. Al final de la secció desvariem una mica però ja comença a ser normal... s'apropa l'estiu!

Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. I el joc que portem avui serveix per il·lustrar la teoria de la replicació d'idees. Passa molt que quan una cosa és nova i funciona... tothom la vol incorporar al seu catàleg. Amb els jocs aquest efecte també existeix: després de Dominion quants jocs deckbuilders van aparèixer? Després de 7 Wonders quants jocs de draft?... però després de Hanabi no van aparèixer tants jocs replicant el tema de jugar amb les cartes a l'inrevés. Potser és una mecànica molt complicada de fer-la funcionar bé, però el joc d'avui ho aconsegueix amb dos canvis substancials sobre el pioner: la dinàmica passa a ser competitiva en comptes de cooperativa, i el suport ja no són cartes... ara són fitxes. Per aconseguir-ho s'ha hagut de trobar un autor de Corea del Sud, dotar el seu prototip amb una temàtica màgico-infantiloide i acabar d'adobar-ho amb l'art d'una il·lustradora famosa com la Marie Cardouat (amb un estil que fora de la franquícia Dixit té el pe

Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Si sou nostàlgics com jo segurament recordareu el fantàstic parc d'atraccions de Montjuïc, un racó d'oci familiar (on també s'hi feien concerts) que ens van substituir pels actuals Jardins de Joan Brossa... jo, potser com a nen etern, ho vaig valorar com una gran pèrdua. Però no us preocupeu... ara farem el nostre propi parc d'atraccions! Sí, heu escoltat bé, construirem i gestionarem un parc d'atraccions, però no pel gaudi d'humans... els nostres clients seran robots! Aquesta és la proposta d'Steam Park, un curiós joc de gestió de tirades de daus, de l'espai disponible i, sobretot, de la brutícia que generen els nostres clients metàl·lics. Una dinàmica de tirades simultànies en temps real molt frenètica ens empenyerà a prendre decisions sense gaire control... i aquí està la gràcia. També en l'art que ho acompanya, a càrrec de Marie Cardouat (la pintora que va saltar a la fama per fer les cartes de Dixit). La producció també és fa

Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Avui portem un petit joc aconseguit via Kickstarter amb la mecànica i l'autor de moda: drafting de cartes i Scott Almes. Comencem parlant una mica de l'autor, de qui fa poques seccions també vam ressenyar Pequeñas Grandes Galaxias i creador de moda per la seva família de jocs Tiny Epic... D'altra banda està el draft com a mecànica recurrent des de 7 Wonders, però si una cosa crida l'atenció d'aquest joc és el tema: la construcció d'una casa en un arbre. Per acomiadar-nos posem la música de la genial sèrie de dibuixos La Família Robinson... quins records i quina casa es van fer en un senyor arbre!

Bandes de conductors de motos custom, bars de carretera, molta cervesa i gairebé més tatuatges... semblen molt perilloses, però aquestes bandes han ideat un sistema per trobar qui és el més valent i atrevit de tots: jugar una partida del divertit Skull & Roses. I com que parlem de bars i cervesa... què millor que uns quants posagots per fer de suport a un joc totalment nu de bluffing (enganyar els rivals). De fet hi ha gent que li diu "el joc dels posagots". Un amic meu (Josep) defineix aquest Skull & Roses com a un joc d'esplai sobreproduït. Potser té raó, és fàcilment adaptable amb unes quantes cartes d'una baralla qualsevol... però sigui com sigui no és casual que hagi guanyat el premi As d'Or al millor joc de l'any 2011 a França i que jugat encara a dia d'avui generi tants riures i emocions al voltant de la taula.