Els Viatgers De La Gran Anaconda

El Caire no és una ciutat fàcil, t'atabala o t'enamora. La urbs viu atrapada en un infern de trànsit. Les autopistes volen per sobre de la ciutat i es recargolen entre mercats de carrer, minarets d'antigues mesquites i campanars d'esglésies on les campanes resten mudes per llei. A vegades al caos s'hi afegeix l'embat d'alguna tempesta del desert, responsable del vel terrós que uniformitza la ciutat. Però el Caire és també un laberint de carrerons dels miracles, barreja de pudors i perfums, on pots arribar a canviar d'època en funció de la línia d'autobús que agafis. Des de la plaça Tahrir, escenari de revolucions contemporànies a la nova capital ultramoderna que pren forma a la frontera del desert, fins a l'antiquíssim Memfis o la necròpoli de Saqqara amb la piràmide esglaonada de Djoser, on la nostra mirada retrocedirà cinc mil anys en el temps. El Caire i Memfis, amb Irene Cordón, doctora en Antropologia i Història antiga per la UAB.