Els Viatgers De La Gran Anaconda

Quan, després d'hores de sorra, albires un oasi a l'horitzó refulgent del desert, pots pensar que és un miratge, una al·lucinació fruit de la calor de foc imperant. Però a l'oest d'Egipte, aquesta visió quasi onírica pot fer-se realitat, perquè el desert està pigallat de palmerars i de llacunes d'aigua. Bahariya, Farafra, Kharga o Dakhla són, certament, espais intemporals sorgits del no-res. Autèntiques illes verdes que suren enmig de l'oceà de sorra. Reductes de vida que han resistit l'embat de les dunes, de les tempestes i del pas del temps, reflectit en les ruïnes que també hi trobem, ja siguin romanes o de l'època dels faraons. Pels oasis d'Egipte, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. A l'espai "El braçalet de Nefertiti".