Roser Amills Radio

La Xarxa | Al meu retall parlo del c/ Astúries de Barcelona, del José Rivero i de l'Olokuti

Informações:

Sinopse

El plaer d’un carrer peatonal Quan l’any 2005 es va decidir la conversió en zona de vianants del carrer Astúries, entre Gran de Gràcia i Torrent de l'Olla, el meu amic José Rivero, dissenyador de moda que no falla –a ell li agrada dir que els vestits que fa, a mida, cauen bé a tothom-, va pensar que li havia tocat la loteria. Era una mena de loteria, si, però urbanística, doncs la proposta s'emmarcava dins del Pla de Mobilitat de Gràcia. I va sortir que si, i la petita boutique de roba per a homes i dones va fer un sospir de satisfacció, com totes les altres botigues de la zona, que van veure en pocs anys com millorava notablement la seva afluència de públic. Encara recordo aquest canvi: el carrer, que tenia aceres minses i incòmodes, era un circ de cotxes que avançaven com podien per aquest carrer estret i en aquella època brut de fum i antipàtic. Situat al costat mateix del metro més freqüentada del barri, l'estació de Fontana, de la línia 3, era un trajecte gairebé obligatori per anar als cinemes Verdi