Una Tarda A L'òpera

Rotunditat, rigor i serietat. Aquests són alguns dels atributs que defineixen l'art interpretatiu del baix baríton Bernd Weikl, posseïdor d'una veu extraordinàriament bella i versàtil, al servei sobretot de Wagner però també d'algunes òperes de Mozart.

Elegant, majestuosa i amb una musicalitat innata, la soprano Leontyne Price ha estat una de les millor artistes nord-americanes de la segona meitat del segle XX. Intèrpret referencial de les òperes de Giuseppe Verdi, va abordar igualment altres repertoris, gairebé sempre centrats en òpera italiana.

Baix profund, la de Gottlob Frick va ser una veu cavernosa, que funcionava com a intèrpret dels rols més antipàtics de Wagner, sense oblidar les incursions còmiques al servei de Mozart. En repassem la trajectòria i els èxits, que no van ser pocs en teatres i sales de gravació.

Un gegant amb tot el que això implica: físicament i artísticament. La veu de Matt Salminen ha fet de les seves interpretacions wagnerianes una absoluta referència, sense oblidar el seu pas per Mozart i les incursions en el repertori eslau. I això amb una dilatadíssima carrera.

Potser el terme més escaient per definir la veu de Simoneau sigui el de "tenore di grazia", tot i que va abordar poc repertori romàntic italià. Ancorat en Mozart, la seva va ser una permanent lliçó d'estil i de bon gust. Sense dubte, un dels millors cantants d'òpera canadencs de la història.

Si a Itàlia hi hagués família reial, Giulietta Simionato en seria la princesa. La veu de timbre preciós, sinuós i flexible; l'autoritat expressiva, i la musicalitat innata van fer de l'artista una cantant suficientment versàtil per abordar amb el mateix èxit pàgines del bel canto romàntic o les parts dramàtiques de Verdi.

Nascuda a Trieste el 1920 i morta a Florència el 2003, Fedora Barbieri va ser una intèrpret lleonina per la força de les seves interpretacions. Especialitzada en els rols dramàtics de Verdi, va excel·lir en tot el que va fer gràcies a una veu poderosa, d'innegable tècnica i projecció inimitable.

Tot i ser de Finlàndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i càlida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en òpera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva mort prematura no va impedir que, encara avui, sigui un intèrpret de referència de tot el que va cantar.

La simpatia personal del baríton italià Giuseppe Taddei es traduïa en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Però la versatilitat de la seva veu també li va permetre ser un pèrfid Iago, un sàdic Scarpia o un sinistre Macbeth. Una veu senzillament única.

El tenor mexicà Francisco Araiza ha estat un dels intèrprets més sòlids per cantar Mozart durant les dècades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en òpera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels seus èxits en escenaris d'arreu del món i en estudis discogràfics.

Nascuda a Nova Zelanda però educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coherència, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocràtiques. Això l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers més lírics de les òperes de Richard Strauss.

Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la trajectòria de la soprano Edda Moser va anar molt més enllà de Mozart. Soprano lírica sfogato, va excel·lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacions de cantants.

Seriós i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dramàtics de la seva generació i un dels més il·lustres intèrprets de Wagner, a més d'altres compositors romàntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.

Cantant i director escènic, la de Paolo Montarsolo va ser una història d'amor amb el cant rossinià: eminent basso buffo, va excel·lir en abundants interpretacions d'òperes com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en diverses gravacions d'estudi.

Fidel i militant del règim soviètic en el context de l'URSS, això no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dramàtics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant dècades.

Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar també rols dramàtics i el programa en repassa la carrera, farcida d'èxits.

Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels més estimats de la seva generació. I al Liceu encara avui se'l recorda per una mítica Juive d'Halévy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en sàbat.

Compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives i parella de Mstislav Rostropóvitx, la soprano Galina Vixnévskaia va viure el jou soviètic al llarg de dècades. Defensora de Dmitri Xostakóvitx, va fer una gravació de referència de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Però el seu repertori abraçava igualment òpera italiana. En repassem la trajectòria.

El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'intèrpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. També ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozartià.

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.