Els Spin Doctors

Un mem és la unitat mínima de coneixement. Però, com desembarca algú en el món dels mems i en els polítics especialment? En parlem amb Dolors Boatella, productora de mems d'èxit a Twitter, i impulsora, juntament amb Cris Juanico, de la productora creativa Miriscolti.

Com retraten el cinema i la televisió la tensió (com a mínim creativa) que hi ha entre un president i el seu vicepresident? En parlem amb Alfons Gorina, periodista cinematogràfic de Catalunya Ràdio al programa "La finestra indiscreta".

A l'hora d'escollir vicepresident, el president consulta l'ampolla d'aiguardent. Com hauria de ser aquest segon tan diligent? Podria ser com Lucky Luke, que dispara mentre et dona un festuc. O pot ser com Ot el Bruixot, que escombra i de pas t'omple el got?

Vam tenir un primer vicepresident de pel·lícula: Joan Casanovas. D'acord, va ser poc temps vicepresident de la Generalitat republicana, però la seva vida, de l'inici al final, és una pel·lícula amb centenars de seqüències insòlites de la nostra història. I ell, veient-ho tot des de darrere.

Els cent primers dies de govern són importants per marcar una mirada respecte a l'executiu que comença, però i els cent últims? La gestió d'aquest període pot influir en la ciutadania fins al punt d'ajudar a fer un balanç positiu d'un president i la seva obra? El convidat és Jordi Cuminal, director general de comunicació del Govern de la Generalitat que ho va ser en els governs d'Artur Mas, i actual diputat de Junts pel Sí.

Els cent darrers dies de govern són un infern. Hi ha tant per fer! Que cada dimoni ha d'omplir diàriament un quadern. Tot crema, tot és un dilema. Anem al cinema? A fer la verema?

La identitat digital com a assignatura optativa a l'ESO, a Galícia

Com van ser els cent darrers dies del govern Lluís Companys a territori català? Uns dies marcats per un descontrol general tot esperant la destral que decapitaria un país i que es pressentia al coll però encara no es veia.

Què es tot això que hem anomenat "postveritat"? Com ens afecta? Té a veure amb el populisme? En parlem amb Àngel Castiñeira, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació. Ha dirigit l'Anuari dels Valors 2016, publicat fa poques setmanes, amb el títol de "La via populista. Les incerteses de la postveritat.

Anem a la fi del rei Martí l'Humà. Aquí s'acaba el casal de Barcelona. Aquí comença la nissaga castellana dels Trastàmara dins la Corona catalanoaragonesa. Una mort, una successió, uns fets d'uns dies envoltats de quilos i quilos de postveritat encara no resolta del tot avui dia.

A la postveritat li anava molt bé, amb el nou partit que acabava de crear. Una formació que tenia l'habilitat de convèncer el tall de meló, el caneló, tot el poble de Montmeló, o qualsevol teló del poble més petitó...

Què és l'algoritme i com condiciona allò que rutlla o no i que ens arriba o no a internet? Com condiciona també allò que ens arriba de la política i com marca la política, el seu discurs, el seu èxit i el seu fracàs? En parlem amb Sílvia Cobo, periodista responsable de xarxes socials a "El Periódico de Catalunya".

Anem al 1934: eleccions municipals. Catalunya tardarà 45 anys a tenir-ne unes altres. Però quin algoritme electoral es van fer servir aquelles eleccions? Què van decidir partits i assessors per fer-se visible en aquelles comicis? Una cosa molt i molt antiga: els mítings.

Amors, dolors, sí, clar, colors, olors, ambientadors, assecadors, però també detonadors... Bum, bum fa l'algoritme. Però qui estima el seu ritme?