Podcast De Becoming-psicocoaching

En una de les imatges que surten al principi de la web ja et parlo sobre quina és la pel·lícula de la teva vida i llegint el llibre “Cabeza, tripa y corazón” de Pablo Arribas, també parla sobre quin és el títol de la teva vida.

Moltes vegades ens queixem que som incapaços de controlar les nostres emocions i que ens acaben arrastrant en cascades emocionals. Encara que en situacions com aquestes ens sigui difícil perquè són “situacions límit”, controlar les nostres emocions i fer-les servir al nostre favor és més fàcil del que sembla.

Imagina que et fan mal els genolls, vas al metge i et recepta que et prenguis un medicament cada cop que tens dolor. Al cap de 2 mesos, segueixes prenent medicaments perquè encara et fan mal. Potser, el problema no són els genolls sinó el teu sobrepès que fa que els teus genolls s’hagin d’esforçar el doble, la teva vida sedentària, etc...

Imagina algun dels moments on has estat més feliç... El teu casament, el naixement dels teus fills, quan marxes de vacances, una festa d’aniversari, retrobar-te amb un amic,... Durant aquests moments ets molt feliç però, quan dura aquesta felicitat? 1 dia? 3 dies? 1 setmana? 1 mes? Al cap d’uns dies, la teva felicitat torna a estar al nivell habitual de felicitat que sents. I vist així, podria semblar que ser feliç és complicat perquè encara que tinguis moments de gran felicitat, al cap del temps sempre tornes al teu “estat base”.

A vegades donem moltes voltes a les coses per intentar prendre les decisions adequades, forcem situacions creient que és el que hem de fer i tot i així, a vegades no són els resultats esperats ni ens sentim bé amb les decisions que hem pres. Busquem a fora el que podem resoldre a dins nostre amb una sola pregunta: com et fa sentir?

Qui més qui menys, tothom vol fer canvis a la seva vida per ser més feliç, per estar més sa, per agradar-se més,... en definitiva, per viure millor i tenir una millor qualitat de vida. Però alhora, tots tenim una vida molt ocupada: la feina, la família, les activitats extraescolars/laborals... i clar, està molt bé voler-se cuidar, millorar com a persones, aconseguir els objectius que et proposes, però... Com ho fas si no tens temps?

Des dels inicis de la humanitat, sempre hem intentat controlar el que passa i buscar-hi una explicació. Ho hem fet a través de supersticions, de religions, de creences populars,... Com per exemple, creure que els Déus estaven enfadats quan hi havia tempestes catastròfiques o fer el ball de la pluja o algun sacrifici com a ofrena per fer ploure. L’objectiu en tots els casos és comprendre la incertesa, saber que el que no podem controlar o el que no sabem que passarà ens serà favorable. Per a això també tenen tant d’èxit els tarotistes i els endevins del futur. Ens agrada saber què passarà al futur per tenir el control.

quests últims dies a Catalunya, degut a tot el que ha estat passant amb el referèndum, s’estan vivint molts moments de tensió, por, ràbia, impotència, ira, tristesa, eufòria, felicitat... Molts sentiments aflorant a la vegada, alguns contradictoris i tot. Això és completament normal perquè és comú que quan sentim una emoció, no n’hi hagi una de sola i també, que es produeixi una cascada sentimental. La cascada sentimental és el fet que un sentiment vagi desencadenant altres sentiments. Per exemple, la ira es pot anar desencadenant en ràbia, aquesta en impotència i aquesta en frustració, por, pena, dolor, odi,...

Tenir por és natural i necessari. Si no tinguéssim por ens llençaríem per un precipici sense dubtar-ho o no ens apartaríem si un cotxe vingués en la nostra direcció a tota velocitat. Però la por ens pot anular i immobilitzar.

Tot i que potser a la nostra dieta no és massa comú menjar aliments fermentats, a part de la cervesa, cada cop es recomana més incloure productes fermentats a la dieta. Per què? Doncs perquè els aliments fermentats tenen dos aspectes importants. El primer és que com que el sucre natural i els carbohidrats dels aliments fermentats es converteixen en àcid durant el procés de fermentació, la quantitat de sucre de l’aliment es redueix.

T’ha passat alguna vegada que tens un morat en alguna part del teu cos i no saps com te l’has fet? Doncs probablement és perquè estàs pensant en 10 coses diferents i no te n’has ni adonat que has xocat amb alguna cosa. Això és falta d’atenció.

Ja hi tornem a ser! En aquesta època de l’any és molt habitual que molts de nosaltres haguem estat de vacances, de viatge, voltant aquí i allà... I tornar a la rutina es fa difícil.

Segurament al llegir aquesta afirmació t’hauràs molestat perquè creus que no és veritat. Però em sap greu dir-te que si, que tu, que jo i que pràcticament tots mengem més del que pensem que mengem. Tal com deia en aquest article, apuntar les coses ens ajuda a prendre consciència del que fem i acabem descobrint que no som conscients de moltes de les coses que fem o diem i l’alimentació, el que mengem, no és una excepció.

Crec que podria afirmar que tots (o quasi tots) volem ser feliços i aquest és un dels nostres objectius. Busquem la felicitat com si fos l’objectiu final de la nostra vida, el paradís, el Sant Greal... No és la primera vegada que explico que la felicitat és un camí i no un destí (ho pots llegir aquí) però, a part de la felicitat, hi ha un aspecte molt important que no tenim en compte: que la nostra vida tingui sentit.

Tenim una gran habilitat per preocupar-nos més del compte, abans d’hora i dramatitzar. Tot sembla una tragèdia (o possible tragèdia) i ens entristim, ens angoixem, patim, ens desanimem o ens enfadem,... Però, cal?

Tots tenim desitjos i somnis de ser millors, tenir una vida millor i aconseguir el que desitgem però sembla que només alguns ho aconsegueixen. Què fa que la majoria de nosaltres haguem de fer l’operació bikini cada primavera o que cada inici d’any haguem d’apuntar els mateixos propòsits que l’any anterior i que només alguns siguin els que ho aconsegueixen?

Molts de nosaltres tenim temporades que ens costa més dormir. Els nervis, l’ansietat, l’estrès,... Però no cal que ens resignem a tenir els ulls oberts mirant el sostre o comptant ovelles. Hi ha tècniques per fer més fàcil la hora d’anar a dormir...

Quantes vegades quan estàs a punt de fer alguna cosa o de prendre una decisió has començat a dir “i si...”? Els dubtes i les pors ens comencen a absorbir: I si ho faig malament? I si se’n riuen de mi? I si no li agrada a ningú?

Tots veiem la vida des del nostre punt de vista. I tots tenim part de raó. Ja en parlava en un altre article sobre els punts de vista i és cert que des d’on estàs ara, el que veus és el que creus que és. I tens tota la raó.

Hi ha moments en que ens enfonsem emocionalment. El caos guanya i sents que estàs fet un embolic: no saps què sents, no t’aclareixes, et sents fatal...